Mesures socials i econòmiques: l’eclipsi permanent?

Com quan Colom albirà per primer pic les illes caribenyes i digué allò de «terra a la vista», aquests dies hem descobert què consisteix un eclipsi. És a dir, el breu lapse de temps que passa quan el sol és tapat per la lluna. La psicosi generada pel fenomen ha estat de consideració. Reunions, avisos, entrevistes, especials, hotels i cases de lloguer vacacional doblant preus, ofertes experiencials que molt poques butxaques poden pagar… En poques paraules, d’un recurrent fenomen natural - se’n donen diversos cada quinquenni, observables des de diverses parts del nostre planeta - n’hem fet un magne esdeveniment. Ergo, un negoci.

Per uns minuts, l’illa va restar en un silenci sepulcral. No passaven cotxes ni motocicletes. Gairebé tothom - deixam de banda els treballadors de l’hostaleria - mirava el cel. Com quan va venir Sa Santedat. Els ocells callaren, els cans feren el mateix. I, pel qui ho vulgui saber, les ovelles es refugiaren sota el primer arbre que trobaren, fos ametler, garrover o olivera. Ara bé, passat tota la disbauxa - reconec que la visió d’un autobús de l’EMT amb l’indicador «ECLIPSI» al frontal em va impressionar - hauríem de ser conscients que, si les dades no enganyen, l’any que ve podríem viure l’inici del qual tècnicament se’n diu crisi econòmica. I, per tant, necessitam engegar els motors. O tornar-los a accelerar, si s’havien ralentitzat.

A Balears, l’excusa de què Pedro Sánchez és un home poc hàbil per a la governança comença a no servir. Ja fa tres anys que el Pacte va ser derrotat a les urnes. Curiosament, dos cossos existencialment diferents com la ciutadania en general i bona part de l’empresariat demanen iniciatives concretes al Consolat. El primer, per plantejar-se molt seriosament aturar el creixement turístic i residencial que viuen les Illes. La sensació que les manifestacions en contra del turisme i del preu de l’habitatge no han fet més que començar plana sobre el tòrrid i cada pic més pesat ambient. El segon, demana mesures concretes per a incentivar la inversió a la Comunitat de les Illes Balears. No grans paraules, com fins ara. Em perdonaran el joc de paraules, però els resultats dels diàlegs d’ambdós col·lectius amb el gabinet Prohens sembla ser més el d’un eclipsi permanent - els uns es tapen als altres, i poques vegades es fa la llum - que altra cosa.

Sia al carrer, siguin en certs fòrums empresarials, la perplexitat és nota dominant quan es parla de les seves relacions amb el Consolat. El crèdit concedit fa tres anys, en línies generals, comença a esvair-se. Alerta amb la irrupció de noves forces que trenquin la baralla el 2027. No pas per l’actual oposició, essent sincers: tan sols les actituds de Pedro Bestard o Gabriel Le Senne l’han treta del seu beatífic estat.

Per part del Govern autonòmic, seria del tot necessari iniciar el curs polític amb una sèrie de bateries realistes. Mesurables en el temps i en els seus objectius. Com, per altra banda, haurien de ser les de qualsevol govern.