El descontrol turístic, «de bon de veres»

Cada estiu, quan Mallorca mostra els símptomes de saturació, el Consell repeteix el mateix ritual: compareix, anuncia una campanya i parla de sostenibilitat i convivència. Mentrestant, la realitat és una altra: carreteres col·lapsades, dificultats d’accés a l’habitatge i una oferta turística il·legal que actua amb una impunitat alarmant.

Després de tres anys de govern del PP, Mallorca no té un nou model turístic: té nous eslògans. Llorenç Galmés parla de contenció mentre es nega a reduir el sostre de places i dedica un milió d’euros de l’Impost de Turisme Sostenible a «De bon de veres». Molta publicitat per amagar una realitat encara més difícil de dissimular.

La prova més greu és l’allotjament il·legal. El mateix Consell va reconèixer que el 39,5% de l’oferta analitzada no estava registrada: prop de 8.000 immobles i més de 42.000 places. És un sistema paral·lel que perjudica l’habitatge, la convivència i els establiments que compleixen la llei.

El PP celebra que les plataformes retirin milers d’anuncis. Però un anunci retirat no és un habitatge tancat: pot estar duplicat, reaparèixer amb un altre nom o continuar per altres canals. Guillem Ginard no explica quants allotjaments han cessat l’activitat, quants expedients han acabat en sanció ni quantes multes s’han cobrat. Si el Consell tingués resultats sòlids, els publicaria. Confondre anuncis amb habitatges permet fabricar titulars, però no combatre la il·legalitat.

Els exemples són concrets. El 2023 es feren 1.128 inspeccions i 400 actes. El 2024 el Consell anuncià 3.569 inspeccions, però les actes només pujaren a 504. Cinquanta-dos expedients varen caducar perquè no es resolgueren dins termini. I el PP tornà a anunciar places d’inspecció que encara no havia cobert. No és eficàcia: és una administració convertida en escenografia política. El missatge a qui infringeix és clar: potser basta resistir i esperar.

El cas de sa Vileta mostra les conseqüències d’aquesta manca de control. Quatre persones varen resultar intoxicades greument en un habitatge denunciat pels veïnats. Ginard assegurà que no constaven denúncies prèvies, però després es va saber que Turisme sí que en tenia coneixement. Negar primer la informació i reaccionar després no és governar: és arribar tard i intentar eludir responsabilitats.

La deixadesa també afecta el producte local. Unió de Pagesos denuncia la manca d’inspeccions presencials per comprovar els percentatges exigits. Ginard parla de politització, quan fer complir la llei és la seva obligació. Propaganda és gastar un milió parlant d’autenticitat mentre no es garanteix que la riquesa turística arribi a la pagesia.

Galmés i Ginard governen sempre igual: anuncien personal que no arriba, compten anuncis com si fossin habitatges clausurats, amaguen les dades i substitueixen les decisions difícils per publicitat. Prometeren ordre i han generat el major caos de Turisme des del traspàs de les competències.

Mallorca necessita reduir el sostre de places mitjançant la revisió del PIAT, reforçar de manera estable la inspecció i la tramitació, coordinar el Consell amb ajuntaments, policia, Agència Tributària i plataformes, i habilitar mesures cautelars de cessament davant casos greus o reiterats. També necessita transparència: immobles identificats, expedients resolts, sancions cobrades, procediments caducats i activitats efectivament cessades.

Defensar límits no és estar contra el turisme. És protegir-ne el futur i garantir el dret dels residents a viure dignament. Després de tres estius perduts, Mallorca no necessita una altra marca ni una altra fotografia de Galmés. Necessita un Consell que faci complir la llei. Perquè governar «de bon de veres» no és pagar una campanya per dir-ho: és demostrar-ho amb fets.