Reduïr la pressió turística

Està clar que els mesos d’estiu vivim un estat d’emergència turística, per un excés de persones que fan turisme o que treballen en el sector turístic. Sense el poder de control dels fluxos de ports i aeroports- cosa tabú- es poden prendre decisions conjuntades i sistemàtiques de gestió de la demanda turística, que tendrien com a resultat reduir progressivament la pressió sobre el territori, incentivar un turisme de més valor afegit i disminuir els impactes ambientals i socials. Vet aquí algunes que es podrien implementar ja mateix.

1. Incrementar l’ecotaxa. Una ecotaxa més elevada, d’uns 15 euros/ dia als Hotels de 3 estrelles i 30 als hotels de 5, especialment durant la temporada alta, pot desincentivar una part del turisme més sensible al preu, mentre que el visitant que decideix venir assumeix una major contribució als costos que genera.

2. Taxa elevada als creueristes d’un dia. Els creueristes que només passen unes hores a la ciutat utilitzen intensament l’espai públic i els serveis, generen una despesa molt limitada en l’economia local. El balanç no és positiu. Una taxa específica elevada, d’uns 50 euros/dia, com per exemple fan Venècia, Amsterdam, Barcelona o Míkonos, permetria compensar aquest impacte i reduir l’arribada massiva de visitants de molt curta durada a la ciutat.

3. Reduir les places turístiques obsoletes. El tancament progressiu de places hoteleres antigues i obsoletes, poc eficients energèticament i situades en zones saturades, amb els diners recaptats amb una ecotaxa més alta, permetria disminuir la pressió humana sense impedir la renovació dels establiments més sostenibles. Els edificis es podrien reconvertir en habitatges públics de lloguer.

4. Eliminar els allotjaments il·legals amb sancions molt elevades. Els allotjaments il·legals competeixen deslleialment amb els establiments regulats, no contribueixen adequadament al finançament públic i dificulten qualsevol política de planificació. Les sancions han de ser prou elevades perquè l’incompliment no sigui rendible.

5. Penalitzar el consum excessiu d’aigua i energia als allotjaments. En un territori amb recursos hídrics en estat d’emergència, els consums extraordinaris haurien de tenir un cost superior. Un sistema de tarifes progressives o recàrrecs sobre els consums molt elevats aplicats en els allotjaments, incentivaria l’estalvi, la reutilització de l’aigua i les inversions en eficiència energètica. També premiaria als turistes responsables.

6. Aparcament amb preu alt per als vehicles dels no residents. L’espai públic és un recurs limitat. Aplicar tarifes molt elevades (10€/hora) d’aparcament als vehicles dels visitants pot desincentivar l’ús del cotxe privat i reduir la congestió, especialment a les zones més saturades. Aquesta mesura és complementària amb tarifes molt reduïdes (1€/hora) pels residents que d’aquesta manera acudirien més als centres de les ciutats i estimularien la venda del producte local.

7. Reduir el parc de cotxes de lloguer i aplicar una taxa específica. Els vehicles de lloguer representen una part important del trànsit durant l’estiu. Limitar-ne el nombre i establir una taxa ambiental contribuiria a disminuir els embossos, les emissions i la pressió sobre la xarxa viària.

8. Preus elevats del transport públic per als visitants. L’objectiu seria que els residents tenguessin preferència respecte dels turistes amb un cost zero i un preu alt pels visitants. Des d’una perspectiva de mobilitat sostenible hem de mantenir un transport públic atractiu pels residents i desincentivar l’ús del cotxe, oferint bicicletes gratuïtes a residents i turistes.

9. Aparcaments de platges i aforaments limitats. Les platges i els espais naturals tenen una capacitat de càrrega limitada. Cobrar tarifes elevades d’aparcament, combinades amb un nombre màxim de vehicles, és una forma de protegir els ecosistemes més fràgils i evitar la massificació. Prop de les plates hi hauria zones ACIRE pels residents.

10. Accés gratuït als equipaments culturals a residents i visitants. Facilitar l’accés gratuït als museus, monuments i activitats culturals locals pot ajudar a redistribuir els fluxos de visitants, enriquir l’experiència turística i reforçar el valor social de la cultura.

Aquestes mesures comparteixen una mateixa filosofia: el turisme no pot ser un dret il·limitat sobre un territori finit. Quan la capacitat ecològica, social i d’infraestructures ha estat superada, les administracions disposen de diversos instruments per modificar la demanda. Alguns actuen sobre el preu (ecotaxa, taxes, aparcaments), d’altres sobre l’oferta (reducció de places, eliminació de la il·legalitat) i d’altres sobre l’accés als recursos més sensibles (aforaments, mobilitat o consum de recursos). L’objectiu no és criminalitzar el turisme, sinó adaptar-ne el volum als límits ambientals i a la qualitat de vida de la població resident.