L’eclipsi eclipsa la raó

Dotze turistes desplaçats a Mallorca per seguir l’eclipsi total de sol. Aquest va ser, segons explica el president del Club Newton Josep Marcús, el moviment de viatgers generat pel fenomen astronòmic del 30 d’agost de 1905, l’anterior que es pogué veure des de l’illa. En una destinació que en el mes de temporada alta arriba a amuntegar més de dos milions d’humanoides, és possible que els viatgers arribats exclusivament per seguir l’enfoscament del sol no siguin gaire més de dotze –no hi cabrien–, però el que sí que s’ha disparat fins a l’infinit és el nivell de bogeria de les autoritats i dels comerciants de tota mena que aspiren a fer l’agost en noranta-sis segons.

L’eclipsi de fa cent vint-i-un anys congregà sobretot científics, que s’instal·laran a l’illa durant un mes. Res d’arribar en el vol de Ryanair de les nou i partir en el de les quatre. L’expedició més destacada va ser la britànica. Es repartí entre Son Espanyolet i el Castell de Bellver. Els aparatosos aparells que empraren serviren a Norman Lockyer per prendre deu fotografies. El doctor Black, del mateix grup, resultà el més perillós de tots. Estava tan entusiasmat que declarà a La Almudaina que en tornar al seu país convidaria a tothom a fer turisme cap a Mallorca. Les conseqüències, beneficioses i maligne, les coneixem tots.

Un altre científic destacat i desplaçat a Mallorca va ser el jesuïta Josep Maria Algué. Era el director de l’Observatori Astronòmic de Manila i s’instal·la a l’antic seminari. Entre els seus convidats s’hi trobava el bisbe de Mallorca, Pere Joan Campins. L’eclipsi començà a les dotze i dos minuts i alguns núvols perjudicaren l’observació del fenomen. A mitjan dematí, els comerços i oficines de Palma tancaren les portes i els ciutadans es traslladaren amb tramvies i carruatges a les zones de camp per veure millor el fenomen… Ah! I les cròniques conten que en fer-se la fosca, les gallines van anar a pondre.

Expectació, sí. Però res a veure amb la bogeria actual. El Govern que fa mesos que es reuneix per prendre mesures tan qüestionables com el tancament de la Serra de Tramuntana o, encara més sorprenent, demanant el suport de l’exèrcit. I com argumentar seriosament l’ajornament de l’activitat quirúrgica de Son Espases? Sembla tan esotèric com les associacions i hotels que venen rituals i «experiències transformadores» de luxe o pseudoteràpies a cent mil euros per devers Ibiza. En el fons són predicadors de la mateixa ignorància que la dels pobles primitius que davant la desaparició del sol durant el dia hi veien l’anunci de catàstrofes com guerres o pestes.

Les reunions i les comunicacions de l’executiu autonòmic, dels consells i fins i tot dels ajuntaments, recorden la histèria entorn del denominat Efecte 2000. Es deia que quan els ordinadors passassin dels dígits 99 a 00 es podria produir una gran crisi informàtica. La nit del 31 de desembre de 1999, a la conselleria d’Hisenda es reuní un gabinet de crisi encapçalat pel conseller Joan Mesquida. Es pogueren prendre tranquil·lament el raïm perquè res succeí.

En el fons, el que reconeixen el Govern de Marga Prohens i altres autoritats és que les illes han engreixat massa. El cos ja no cap en el vestit a mida i qualsevol excés en la menjada d’un sol dia, encara que només duri noranta-sis segons, romp l’embastat que aguanta precàriament la roba que ens cobreix.

És evident que l’eclipsi eclipsa la raó i, de propina, els problemes reals de la vida. Però la condició humana gaudeix de celebrar un mundial o un fenomen astronòmic per oblidar la petitesa quotidiana.