Els Donats de Taltavull

Eliminar la figura dels donats de santuaris és un altre greu error del Bisbat de Taltavull, des de diverses perspectives.

Des de la perspectiva humana, els donats de santuaris, ermites o esglésies representen una figura molt arrelada a Mallorca des de segles enrere. Són dones i homes cristians laics que, sense pertànyer a cap ordre religiós, viuen dedicats al servei d’un temple o santuari per tal que estiguin cuidats, nets, oberts cada dia i vigilats. Són persones que, en compensació pel seu servei voluntari i sense estar generalment contractades laboralment pel titular de l’església, reben a canvi un habitatge de franc i, en alguns casos, també la manutenció, per poder subsistir.

Gràcies a aquesta figura, moltes generacions de mallorquins han pogut gaudir de trobar una ermita o església oberta i cuidada, quan han fet una excursió a la muntanya, o quan passaven per moltes esglésies de Ciutat que ara estan tancades gairebé sempre.

Les Donades de les Tereses, per exemple —l’església del convent de clausura de les monges carmelites que hi ha a la Rambla de Palma—, eren dues germanes fadrines que es cuidaven de l’església de les monges i vivien en una planta baixa del carrer de les Tereses, de Palma. La Congregació de les Carmelites sempre les va agrair el servei que prestaven i romangueren, sense cap impediment, a la casa on vivien fins que varen morir.

Quina diferència d’actitud humana amb el que ara vol fer l’ecònom episcopal, d’acord amb el bisbe Taltavull amb els donats del Santuari de Gràcia! Després de 55 anys de dedicació exhaustiva Sebastià Amengual i Francesca Miralles han estat expulsats del Santuari sense que els hagin atorgat ni tan sols el benefici d’unes paraules d’agraïment. Potser el Bisbat no s’ha aturat a pensar que, sense la feina ingent dels donats, el Santuari de Gràcia estaria avui, de ben segur, en una situació ruïnosa, que era l’estat en què el varen rebre l’any 1970.

Des de la perspectiva econòmica, bastarà fer una anàlisi econòmica elemental, i es veurà, també, que l’eliminació de la figura dels donats de santuaris i ermites és una gran equivocació. Si l’Església catòlica mallorquina vol mantenir obertes i cuidades cada dia aquestes esglésies, té diverses opcions:

O ha de confiar en les persones que s’ofereixen voluntàries a fer aquest servei, sense cap cost per al Bisbat de Mallorca; o ha de contractar laboralment el personal necessari perquè s’encarregui d’aquesta funció; una altra opció seria considerar els santuaris i ermites com si fossin establiments turístics i, llavors, explotar-los com a negocis; i una quarta opció serà deixar les esglésies i ermites abandonades i tancades gairebé sempre.

L’Església, d’acord amb l’Evangeli, no ha de mirar el negoci sinó el servei, i per això es pot considerar un desbarat no optar per la primera opció i eliminar la figura dels donats. Si posem com a mostra els esmentats donats de Gràcia, comprovarem el nul cost que han tingut pel Bisbat i, en sentit contrari, el benefici que han reportat per a l’Església de Mallorca. Cal considerar que la seva feina no només ha consistit a tenir cura de l’edifici amb extraordinari encert, sinó que també han sabut desenvolupar iniciatives i projectes d’alt interès col·lectiu.

Des de la perspectiva patrimonial, eliminar la figura dels donats és també un error, perquè el servei que fan aquestes persones per a la conservació de les esglésies és impagable. Uns edificis patrimonials, béns d’interès cultural (BIC), tancats, o oberts en comptades ocasions, es deterioren progressivament sense remei. D’exemples, malauradament, en tenim molts a Mallorca.

Finalment, des de la perspectiva de la missió de l’Església, que és la primera que s’hauria de tenir present, la prioritat de l’Església de Jesucrist és la missió i no el negoci, i les esglésies tancades priven la població d’entrar-hi per pregar, visitar-les o passar una estona en silenci. Si s’elimina la figura dels donats i se substitueix per una empresa que organitzarà recorreguts de grups interessats pel turisme religiós, es perd el valor religiós de qui té esment i es dedica al servei del temple, i es dona prioritat a una empresa que mirarà sobretot pel valor comercial de les visites de «clients», només a unes hores convingudes.

La marca Maiorica Sacra del Bisbat de Mallorca parla d’esglésies obertes, i està molt bé com enunciat, però la majoria estan gairebé sempre tancades. Molts dels qui mantenien les esglésies obertes, abans d’aquesta marca, eren els donats de les esglésies a les quals han procurat vida durant dècades. Però el Bisbat de Mallorca desconfia dels laics, elimina els donats col·laboradors històrics, i deixa ben clar que ell és el propietari del patrimoni BIC per entrar en el negoci turístic religiós.