El concurs de GESA: Les raons d’un vot particular

Hi ha edificis que formen part d’una ciutat no només pel seu valor arquitectònic, sinó perquè han quedat fixats en la seva memòria. GESA n’és un. Projectat per Josep Ferragut Pou, és una obra cabdal de l’arquitectura moderna de Mallorca, incorporada al registre DOCOMOMO i protegida com a bé catalogat pel Consell de Mallorca. La rotunditat del volum, la precisió del mur cortina i la manera com s’alça davant la badia l’han convertit, malgrat dècades d’abandó, en una presència irrenunciable de la façana marítima de Palma.

GESA va néixer com un edifici d’oficines. La planta lliure, l’estructura, les comunicacions verticals i la modulació de les façanes responen a aquesta lògica. No tots els usos hi caben sense forçar-lo. Introduir-hi programes culturals que exigeixen grans sales o dobles espais pot desfigurar allò que es vol preservar. Rehabilitar no és buidar un edifici protegit per omplir-lo d’un programa nou: és entendre’l i treballar a partir de la seva realitat.

Ferragut imaginà GESA dins un front urbà que havia de continuar creixent. Però, durant gairebé tota la seva vida, l’edifici ha romàs aïllat. Aquesta solitud, no prevista inicialment, ja forma part de la imatge que Palma ha fet seva. És també el que reclamen molts veïns: que GESA continuï essent la peça central d’un gran espai lliure, verd i obert cap a la mar.

Defens els concursos d’arquitectura. Són el millor instrument per confrontar idees i adjudicar projectes públics amb qualitat. Precisament per això hem de poder analitzar-ne els resultats amb rigor. En aquest concurs, ACORD440, de Cruz y Ortiz, obtingué el primer premi amb 84 punts, davant els 79 de FRONT006 de Vivas Arquitectos. És una proposta potent, ambiciosa i d’una gran força formal. Però aquesta potència no la converteix necessàriament en la resposta més encertada.

ACORD440 ocupa pràcticament tot l’espai sota la plataforma, situa dues plantes d’aparcament sota bona part del futur parc i introdueix una gran pèrgola que competeix visualment amb GESA. A l’edifici planteja transformacions intenses en el cos d’accessos, el saló d’actes i diversos elements interiors protegits. El jurat mateix acabà recomanant desplaçar l’aparcament cap a Joan Maragall donant accés al barri de ses Veles, preservar l’espai verd sobre el terreny natural per millorar la permeabilitat i ja a l’edifici de GESA, conservar el saló d’actes, la gelosia, el mural de Castaldo i la làmpada de Ferragut, i crear una comissió de seguiment.

Aquí rau la meva discrepància i també una certa frustració. No són correccions menors. Afecten l’aparcament, el parc i la intervenció sobre GESA: tres decisions essencials del projecte guanyador. Quan per fer viable una proposta s’hi han d’incorporar les solucions bàsiques de la que ha quedat segona, potser no l’estam perfeccionant, sinó convertint-la en un altre projecte.

FRONT006 era més discret, però també més precís. Concentrava els equipaments en una franja paral·lela a Joan Maragall, situava l’aparcament sota aquest vial, permetia un parc real sobre terreny natural, transformava el vial marítim en un bulevard més permeable i mantenia GESA com la gran fita visual entre la ciutat i la mar. També necessitava ajustos, però partia d’una comprensió més profunda de l’edifici, de ses Veles, del centre històric i del paisatge de Palma.

Els concursos no fallen perquè hi hagi debat; fallen quan les bases imposen programes poc compatibles amb l’edifici o quan el coneixement del lloc no té prou pes. En actuacions d’aquesta transcendència, el prestigi del jurat és imprescindible, però no suficient: cal que els experts que coneixen GESA, la seva protecció i el seu entorn intervenguin ja en la redacció de les bases i tenguin una veu determinant en la decisió final.

Encara som a temps de preservar l’essencial. Però convé dir-ho clar: el millor projecte no sempre és el que més impacta, sinó el que sap escoltar l’edifici i el lloc.