Esgotats, si. Però de qui i de què?

Escric aquest article trist, decebut i - sento dir-ho - emprenyat. Trist, perquè pel que es veu, no es pot iniciar un debat a aquestes Illes sense recórrer a dades falses. Decebut, perquè constato un déjà vu, una manca d’admetre la realitat tal com és, no com voldríem que fos. Emprenyat , si. No es pot acceptar que el defensor de l’ordre converteixi el Parc de la Mar en, (han mancat les fogueres ) la Via Laietana dels pitjors moments del «procés».

Però anem per parts. Durant la setmana passada, persones amb estudis i molta lletra han anant escrivint als diaris inexactituts del tamany de la Seu. I - el presumpte clientelisme obliga - ometent actors ja principals del mercat turístic de les Illes Balears. Segons els primers, en deu anys hem passat de deu milions de turistes a vint. «Pels hotelers», han rematxat. Si de veritat haguessin vingut vint milions de persones a Mallorca en un sol any, allotjant-se la mitjana de tres dies per estança, en hotels convencionals, la planta hotelera hauria d’haver estat oberta onze mesos a l’any. Amb una ocupació realment rellevant. I no ha estat el cas, precisament. Són matemàtiques. No teories conspiratives. Per tant, aquí manca un actor que tothom amaga: el turisme vacacional. Puc entendre el desànim. Puc fins i tot en part compartir-lo. Però amb dades reals, per favor. I esmentant tots els possibles - i d’aquest tema, també en podem parlar - «responsables». Primer de tot, la pregunta que ens hem de fer és quina mena de debat volem. Si un d’honest o un altre de manipulat. I, pel que hem pogut llegir, certs defensors del «turisme no, vida sí» han preferit el segon. Fa mal veure com la desinformació triomfa. La veritat.

Ara bé: aquest detall no hauria de tapar el focus de la discussió real, i és el de la massificació. Probablement per això, Howard Marks - una de les grans fortunes que tenen casa a l’illa - ha posat les seves propietats de Formentor a la venda.Però - tornem a la frase inicial - aquí ve la decepció: es culpabilitza del turisme al que, objectivament, aquest no en té massa culpa. El sector hoteler no és responsable de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, el 1986. Ni dels Tractats de Niça o Lisboa. Tampoc de la invenció i consolidació d’Internet ( 1988-1998). Més recentment, de la implantació de la tecnologia 5G, clau pel canvi de paradigma laboral de molts nord-europeus: treballar una setmana a la seu central i tres a Mallorca, en teletreball. Matriculant llurs descendents en escoles d’elit illenques. De fet, una de les grans palanques de l’augment dels preus de la vivenda no ha estat «el turisme». Ha estat que, efectivament, en vint anys s’ha presentat a les Illes un altre comprador amb un poder adquisitiu molt superior al local. Però, per damunt de tot, el que ha eliminat milers de places de lloguer clàssic a Mallorca ha estat l’aparició del fenomen AirBnb. Aquesta és la realitat, agradi als organitzadors de la manifestació de diumenge, o no els agradi. Essent un tant demagògics, el lema exacte podria haver estat «prou Internet». Perquè ha estat amb la revolució digital que les illes mediterrànies - no és un fenomen exclusiu de les Balears - estan al límit de la seva capacitat.

Emprenyat. Molt. I és que vaig tenir la sort de com es feien les coses a la Delegació del Govern a Catalunya de Francesc Martí i Jusmet. Es passava tota la Diada de l’Onze de Setembre al seu despatx oficial. Havent traçat abans tres possibles contingències amb els organitzadors. Un pla «a», «b» i «c». Tot, signat. No era estrany que, a mitja convocatòria, el Delegat baixés al carrer, per parlar amb els portaveus. Es respirava professionalitat. Què va passar diumenge? La primera pregunta seria la de saber on era el Delegat a les set de l’horabaixa de diumenge. També, si s’havia acordat algun altre pla d’actuació. Consti que aquestes qüestions tenen un rerefons turístic, que no polític. Les imatges de la policia carregant contra indefensos ciutadans amb la Seu de fons és la pitjor campanya de màrqueting que podem tenir com a destinació. Qualsevol entès en mercadotècnia els ho podrà dir. A València, Canàries, Croàcia o Tunis podrien estar fregant-se les mans.

Esgotats, ho estem tots. Personalment, de donats de si mateixos. Que són legió.

Suscríbete para seguir leyendo