Unes oposicions docents a l’alçada de les noves realitats

Fa un temps que les oposicions formen part del debat públic, amb una intensitat més recent amb l’avançament de les darreres al mes de maig, quan sempre havien començat a final de juny, amb l’acabament de l’activitat lectiva. En el seu moment l’STEI es va posicionar en contra d’aquest canvi de calendari, especialment perquè es va introduir amb el procés ja en marxa. El nombre d’aspirants que no ha superat les proves ha posat de manifest l’errada d’aquesta imposició de la Conselleria d’Educació i Universitats.

Més enllà del canvi d’enguany en la data d’inici i de tot el que generà, són diverses les raons que ens duen a plantejar alguns canvis que no poden esperar:

Uns temaris del segle passat

La revisió dels temaris és una necessitat urgent. Encara avui continuen vigents els aprovats l’any 1993, després que els de 1996 fossin derogats, una situació que s’arrossega de fa massa temps. És inaudit que, amb la rapidesa dels canvis actuals, encara funcionem amb temaris de fa 33 anys. (En el temari d’informàtica, per exemple, no hi surt internet!).

Més garanties per als opositors

Any rere any, l’STEI reclama que es facin públiques les rúbriques d’avaluació emprades pels tribunals. Fa un parell d’anys que les comissions de selecció, com a mínim, tenen l’obligació d’elaborar-les, fet que representa un avanç respecte d’etapes anteriors, quan ni tan sols existia aquesta exigència a la convocatòria. Pel que fa a les reclamacions, els tribunals han de respondre-les de manera motivada. Una altra qüestió és que l’aspirant comparteixi o no els arguments exposats o continuï discrepant de la qualificació obtinguda; si no fos així, probablement no hauria presentat cap reclamació.

Per altra banda, el sindicat també ha expressat el seu desacord amb el fet que la majoria dels membres dels tribunals siguin voluntaris, ja que posa en perill l’objectivitat que ha de presidir tot procés d’accés a la funció pública. Enguany, a tall d’exemple, hi ha hagut moltes queixes amb un tribunal de l’especialitat d’educació física de secundària a Mallorca, un fet que no es pot repetir.

També és cert que un nombre molt elevat de persones que no superen les oposicions continuaran treballant com a interines. Això presenta una reflexió inevitable: si són prou competents per exercir la docència com a interins, com així no ho són per obtenir una plaça mitjançant unes oposicions? L’STEI ha defensat de manera reiterada que s’han d’adjudicar totes les places convocades de cada especialitat.

Major pes a la part didàctica i pedagògica

Cal recordar, a més, que la prova teòrica i el cas pràctic representen actualment el 50% de la qualificació. Tanmateix, el Reial decret que regula el sistema d’ingrés permetria reduir el pes d’aquesta part fins al 30%, una opció que donaria més protagonisme a la programació didàctica i a la defensa de la unitat didàctica o de la situació d’aprenentatge; és a dir, als aspectes més directament vinculats amb la pràctica docent. Aquesta modificació s’ajusta millor a la realitat educativa actual i a les competències que el professorat desenvolupa diàriament a les aules.

Contra la mercantilització de la formació permanent

L’STEI ha denunciat de manera reiterada la pràctica d’alguns sindicats que mercadegen amb cursos adreçats a aspirants, interins i funcionaris. La nostra posició sempre ha estat clara: defensam una formació reglada, pública, suficient i de qualitat. Mentre aquesta oferta no sigui una realitat, continuarem organitzant activitats formatives orientades a millorar la pràctica docent del professorat i a donar-li eines per a una bona atenció a la diversitat.

Calen mesures urgents per a la millora de l’accés a la funció docent i també per evitar la fuita de talent cap a altres sectors professionals. En això sempre hi trobaran l’STEI. Bon estiu a tothom!