El camp necessita unes ajudes inea més justes

Modernitzar una explotació agrària ja no és una opció; és una condició per continuar sent competitiu. Cada inversió en maquinària, instal·lacions o innovació és una aposta pel futur del camp. Amb aquesta finalitat es convoquen les ajudes INEA: per estalonar les inversions necessàries que enforteixin el sector agrari i l’ajudin a millorar la rendibilitat econòmica.

D’aquí la importància de garantir que els recursos públics arribaran al conjunt de les explotacions. De totes les explotacions. I que en cap cas es penalitzarà les petites i mitjanes finques agràries fins a l’extrem de deixar-les fora de la convocatòria tot i complir amb els requisits.

Malauradament aquesta és la realitat d’avui: El que hauria de ser una eina pensada per enfortir el sector s’ha convertit en una font generadora de desigualtat, creant una percepció de desconfiança cap als criteris de repartiment dels diners públics aprovats per la Conselleria d’Agricultura.

Els nombres de la segona convocatòria de les ajudes INEA 2024 així ho assenyalen. De 313 expedients que complien amb tots els requisits, 160 han rebut zero euros. És a dir, més de la meitat de les explotacions agràries han quedat sense ajudes. Si hi afegim que poc més del 12% dels expedients han rebut gairebé la meitat dels 10 milions d’euros de la convocatòria, el malestar dins el sector està més que justificat. Més encara si les explotacions que han quedat fora corresponen a petits i mitjans productors professionals.

I això no és nou. Des del PSIB-PSOE ja ho denunciàrem després de la primera convocatòria de 2024 i advertírem que, si no es modificaven els criteris de repartiment, el resultat es tornaria a repetir. Malauradament, la segona convocatòria de 2024 ens dona la raó: 160 explotacions professionals que compleixen tots els requisits han quedat fora de les ajudes. A més, 35 titulars apareixen com a beneficiaris tant de la primera com de la segona convocatòria, fet que evidencia que el patró de concentració dels ajuts pràcticament no s’ha alterat.

És el món a l’inrevés: en lloc de corregir desigualtats, la Conselleria afavoreix, mitjançant el repartiment d’ajudes públiques, la bretxa entre explotacions per competir en el lliure mercat.

Des del PSIB ja advertírem que el model s’havia de replantejar i que de poc serviria ampliar el pressupost si no es modificaven els criteris de repartiment. Malauradament, el conseller d’Agricultura continua negant-se a revisar uns criteris que, ben estudiats, podrien enfortir el conjunt del sector agrari.

Les 160 explotacions que han quedat fora no són simple estadística: són inversions que no es podran fer, projectes que s’ajornen i professionals que, tot i haver complit les condicions exigides, es queden sense el suport que necessiten per continuar avançant.

No es tracta d’enfrontar grans explotacions contra petites. Totes són necessàries. Però una política pública no pot resignar-se que, convocatòria rere convocatòria, sempre guanyin els mateixos mentre centenars d’explotacions que compleixen les condicions es queden sense ajuda.

Per això exigim un canvi de model.

Cal redissenyar les bases de les ajudes INEA perquè cap explotació professional que compleixi els requisits quedi fora per manca de pressupost. I cal incorporar un sistema de suport o una reserva específica per a les petites i mitjanes explotacions professionals. Són aquestes les que vertebren el nostre sector agrari, mantenen viu el territori, fixen població al món rural i garanteixen el relleu generacional.

El debat ja no és si hi ha més diners. El debat és si aquests diners serveixen per transformar el sector o simplement per consolidar un model que, convocatòria rere convocatòria, continua deixant els mateixos beneficiaris i els mateixos exclosos. El camp de les Illes Balears necessita unes ajudes més justes, més equilibrades i pensades perquè cap explotació professional quedi enrere.