Resultats nonats de la Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat

A la ITB de març de 2024 M. Prohens defensava «un model turístic sostenible», deia «ens preocupa i ens ocupa la massificació, hem de gestionar l’èxit turístic pels residents i els visitants». Aleshores la societat civil se seguia queixant, de manera ferma i contundent, contra el fet d’haver sobrepassat els límits d’acollida i exigia mesures efectives de decreixement necessari, per aturar l’efecte cridada d’un consum desmesurat de turisme que provoca un metabolisme poblacional insostenible.

Cal recordar que a inicis de legislatura el PP criticava de turisme-fòbia als que defensàvem salvar el turisme. Cosa positiva fou, arran de les evidències reals, que Govern i Consell ja diguessin que en prenien nota, reconeixement de què anaven errats i que «no es podia seguir amb el model actual». Però no es suficient només dir-ho si no es prenen mesures veraces.

El 2023, octubre, Prohens es comprometia a «gestionar des dels fets, sense intervencionismes, acceptant que hi ha límits però rebutjant el decreixement ...». Amb l’excusa que no bastava la percepció de saturació, el Govern va anunciar voler comprovar la sostenibilitat de cada una de les zones turístiques per quedar-ne, tècnicament i científica, convençuts. Per poder prendre les mesures adients per convergir cap a un desenvolupament sostenible.

Es creà un fòrum per debatre el futur del turisme. La «Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica i Ambiental» amb l’objectiu «d’iniciar un procés de canvi sistèmic que permeti obrir una senda de progrés que asseguri el benestar de la població i la salut de l’entorn natural», «oportunitat única per diversificar l’economia i impulsar les activitats emergents ...». El 22 de maig de 2024 es va constituir la Mesa formada per 140 entitats de diferents àmbits de la societat. El 7 de juny Prohens presentà el pla de feina constituint 12 grups de treball. Amb el temps hi anaren renunciant un seguit de grups fins que només hi quedaren els grups d’interès productiu i representació del Govern. Ben aviat els grups d’interès no productiu i partits de l’oposició comprovaren que es tractava d’una gran disfressa per seguir amb la ideologia inicial.

Va concloure una primera fase i se’n inicià una segona «que s’hi podrien anar implementant accions concretes per reduir els problemes de saturació i d’altres externalitats negatives»; «mentre s’aniran desenvolupant estratègies i directrius més a llarg termini per redefinir els patrons de creixement econòmic i social que han de transcendir legislatures, la qual cosa fa d’aquesta segona fase una fase de perpetu desenvolupament i sense data de finalització». Conclusió: per què ha servit? Per seguir igual en tota la legislatura: més creixement, més insostenibilitat, menys qualitat de vida, més problemes d’habitatge i mobilitat, més necessitat de mà d’obra, més infraestructures, més restriccions d’aigua i sobretot un perillós creixement poblacional. Una de les coses que més indignen als ciutadans és que els vulguin enganar políticament, és quan es rebel·len i ho han de mostrar en macro-manifestacions.

Una segona fase amb prospectiva confusa i indefinida, sense previsió d’implementar mesures concretes, fa que el Govern mantengui la seva ideologia de sempre amb el turisme i llurs conseqüències del seu increment de consum. Paradoxalment pregonen, amb olor de propaganda ja preelectoral, les bonances aconseguides de llurs gestions com a resultats nonats sostrets, igual que si fos per cesària, de la dita Mesa que ha significat la seva difuminació i arxiu a la paperera. M. Prohens (Diario de Mallorca 1 de març de 2026): «hem passat de parlar de creixement a fer-ho de contenció, de sostenibilitat i de transformació; hem passat de parlar de volum a fer-o de valor; hem passat de parlar de riquesa a parlar de benestar. Hem passat d’exportar una manera de fer i entendre el turisme del segle XX a tornar a liderar el nou turisme del XXI, tal i com se’ns ha reconegut a Europa amb l’aprovació per unanimitat, el passat desembre, del dictamen Per un turisme sostenible i resilient a la Unió Europea».

Jo no ho entenc hi m’agradaria que algú ho explicàs per a demostrar-ho, arran de les evidències reals contràries que patim. Per què estan ja tan cremats els ciutadans? Si el Govern ho ha solucionat tot!

Suscríbete para seguir leyendo