26 de juliol: La indignació democràtica es manifesta

Durant els darrers vint anys, Mallorca ha viscut quatre grans onades de mobilització ciutadana que expliquen millor que cap enquesta l’evolució de les preocupacions col·lectives de la societat illenca. La defensa del territori, de la llengua i l’educació, del dret a l’habitatge i, finalment, la demanda de posar límits a la massificació turística constitueixen un fil conductor que travessa bona part de la història recent de les Illes.

Mallorca no és una societat acostumada a la confrontació al carrer. Les grans manifestacions són relativament poc freqüents i, precisament per això, quan es produeixen acostumen a expressar un malestar profund i una indignació àmpliament compartida.

La primera gran onada, durant els anys 2000, va tenir com a protagonista la defensa del territori. El creixement urbanístic, les noves infraestructures i la transformació accelerada del paisatge despertaren una consciència ciutadana que reclamava preservar un patrimoni natural i cultural considerat irreemplaçable.

La segona arribà entre 2012 i 2014 amb les multitudinàries mobilitzacions en defensa de la llengua catalana i de l’educació pública, culminades amb la històrica Marea Verda. Centenars de milers de persones participaren, al llarg de mesos, en manifestacions, concentracions i actes cívics que es desenvoluparen de manera exemplar.

La tercera onada es concentrà en l’habitatge. L’encariment dels preus, la dificultat d’accés dels residents i els efectes de la pressió immobiliària convertiren aquest problema en una preocupació central. Les manifestacions expressaren una reivindicació social molt concreta: el dret de la població resident a continuar vivint a la seva pròpia terra.

Finalment, la quarta onada, encara vigent, ha situat al centre del debat la massificació turística. Les protestes dels anys 2024 i 2025 no qüestionen la importància econòmica del turisme, sinó que reclamen un model compatible amb la qualitat de vida dels resi-dents, la conservació del territori i la sostenibilitat dels serveis públics. La idea de la transformació turística ha passat així del debat acadèmic i associatiu a convertir-se en una reivindicació àmpliament compartida.

Les manifestacions celebrades a Mallorca han estat, en general, exemplars pel seu civisme, sense episodis rellevants de violència, vandalisme o enfrontaments amb les forces de seguretat.Tanmateix, la influència política d’aquestes mobilitzacions ha estat desigual. La protecció territorial, la centralitat de la llengua i de l’educació, el debat sobre l’accés a l’habitatge o la necessitat de gestionar els límits del creixement turístic són avui qüestions que encara ocupen un espai central en la política balear, en bona part gràcies a la persistència de la mobilització ciutadana i les contradiccions de l’acció pública.

Aquest recorregut demostra que les manifestacions formen part de la normalitat democràtica. Lluny de representar una anomalia o una expressió de desordre, constitueixen un mecanisme legítim de participació quan una part significativa de la societat considera que els canals institucionals resulten insuficients. La història recent de Mallorca mostra que la societat civil ha sabut mobilitzar-se de manera responsable, pacífica i constructiva, convertint el carrer en un espai de deliberació democràtica i contribuint a orientar els grans debats sobre el futur de l’illa.