La Geografia física, terreny espoliat al nostre sistema educatiu obligatori

L’altre dia la periodista i universitària Anna Pagès se’n feia creus de què la majoria dels joves a qui es preguntava, a l’entrada del Saló de l’Ensenyament, com s’anomena la serralada que separa Catalunya de França no ho sabien. Això la duia a demanar-se per què no s’estudia geografia. L’article em recordà que l’1 d’agost del 2025 s’havia aprovat el decret 42/2025 que regula un nou currículum del sistema educatiu de la nostra comunitat. Aquest sorgí de l’enuig col·lectiu enfront dels resultats decebedors de les proves PISA. Això esperonejà el Govern i des de la Conselleria del Sr. Vera es creà una comissió d’especialistes que havia de fer front a les mancances greus que l’informe PISA posà en evidència. El comitè d’experts signà un informe de 87 propostes de canvi dins del currículum oficial del nostre sistema educatiu, focalitzades en la millora de la competència matemàtica i lectora. Entre aquestes la cinquena proposava: «[...] Seqüenciar els sabers bàsics o continguts per cursos en l’etapa d’educació secundària obligatòria... Les recomanacions no eren estrictament vinculants i llavors la conselleria elaborà un nou currículum per a totes les matèries de tots els cicles del sistema educatiu des d’infantil a batxillerat». En general, la reordenació duta a terme és un fre al caràcter competencial i transversal que havia inspirat la LOMLOE. Abans els sabers bàsics de Geografia i Història de primer cicle d’ESO eren tres: A. Reptes del món actual; B. Societats i territoris; C. Compromís cívic. Llegint la lletra petita, un no podia concloure que la geografia fos menystinguda dins d’aquest plantejament transversal. Al decret nou, els sabers bàsics estan seqüenciats per cursos, tal com hem informat que suggerí la comissió d’experts. Ara al currículum d’ESO tot està pautat i ordenat, i el contingut ha tornat a ser estructurant. Amb la reordenació la Geografia física és infravalorada. El deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres impulsà un plec d’esmenes i en presentà fins a 7. La segona i més sucosa, es referí al pes atorgat a la geografia física a primer d’ESO, un cop, els sabers bàsics havien estat seqüenciats. Deia així: «[...] A 1r s’hauria de donar la mateixa importància al bloc de sabers relacionats amb la geografia física que al bloc de sabers relacionats amb la història. Hi ha tres blocs de continguts d’història per només 1 de geografia. Queda completament descompensant, tot pensant que l’alumnat no torna a veure geografia física en tota l’ESO», proposant quatre temes bàsics com són: Representació de l’espai, Relleu i hidrografia, Clima i Relacions home-medi. Cap de les esmenes prosperà i ara la geografia física gairebé ha desaparegut de l’ensenyament obligatori. No ens ha de sorprendre gens que l’alumnat no sàpiga on són els Pirineus.