Privatitza i venceràs

L’estratègia política i militar divide et impera —divideix i venceràs— s’ha usat des de fa segles per afeblir moviments d’oposició, enfrontant faccions entre si per evitar que facin força conjunta contra l’enemic comú. Les administracions —tant de l’Estat com de les comunitats autònomes— han aplicat aquest principi en el sistema educatiu de forma sistemàtica: funcionaris interins contra funcionaris de carrera, docents de primària contra docents de secundària, equips directius contra professorat de base, i, recentment, docents estabilitzats contra docents no estabilitzats. Les administracions han alimentat aquestes divisions per fer mal a un col·lectiu que, unit, pot ser molt fort, i així ho ha demostrat en algunes ocasions, com ara en la lluita contra el TIL.

Quan el conseller Antoni Vera va posar-se al capdavant de la Conselleria d’Educació i Universitats va trobar-se, malauradament, un col·lectiu dividit i desmobilitzat, esgotat després de la nefasta gestió executada per l’anterior conseller, Martí March. Això va permetre al senyor Vera anar una passa més enllà en la seva lluita contra el veritable enemic del Partit Popular: una escola pública de qualitat. «No construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades», va afirmar el novembre de 2024.

Els concerts educatius, nascuts a mitjans dels anys vuitanta del segle passat com a solució a la manca d’infraestructures de l’Estat, són una demostració clara de la incapacitat i deixadesa de la classe política per garantir el dret dels ciutadans a una educació pública, alhora que constitueixen un negoci rodó per a empreses privades. Darrere mantres com el de la llibertat d’elecció de centre, d’unes millors instal·lacions o d’una oferta més àmplia d’activitats extraescolars s’amaga simplement un negoci altament lucratiu que obliga —tal vegada no de iure, però sí de facto— les famílies a desembutxacar diners per pagar materials, hores no concertades o uniformes. Mentrestant, els diners dels contribuents es destinen a sufragar les despeses del personal docent triat a dit pels propietaris d’aquestes empreses: diners públics sí, selecció de personal pública no.

A les Illes Balears, el sistema educatiu públic perd alumnes en favor de l’escola concertada cada any que passa. La deixadesa de l’Administració, la pèrdua de confiança de les famílies i l’avidesa de diners públics per part d’empreses privades —moltes d’elles vinculades a l’Església catòlica i, en conseqüència, contempladores del vot de pobresa— fan que la situació del sistema educatiu públic sigui cada vegada més precari: ràtios pels núvols, falta de recursos i inversions o infraestructures que cauen a bocins són només alguns dels problemes endèmics que pateixen cada dia els docents i alumnes d’aquestes illes.

D’ençà que el senyor Vera va ocupar el seu càrrec, la privatització del sistema ha estat una constant en la seva acció política. Igual que Caribdis i Escil·la, els sistemes concertat i privat estan engolint el sistema públic: potenciació de l’FP concertada, finançament dels centres concertats a través de l’indigne Pla de Segregació Lingüística, equiparació de les retribucions, però no dels processos selectius del personal, desembarcament d’universitats privades, manca flagrant d’oferta educativa pública de qualitat… Tot això condueix a un model que, desgraciadament, ja hem patit durant molt de temps: aquell en el qual només poden estudiar els fills de famílies amb recursos econòmics suficients.

Teofrast, en la seva obra Caràcters, acusava el cobdiciós de vendre vi aigualit. UOB Ensenyament acusa del mateix al conseller Vera: d’aigualir el sistema educatiu públic amb el propòsit de fer-lo desaparèixer.