Piscines, aigua i adaptació al canvi climàtic

Cada estiu, quan la preocupació per la sequera torna a formar part del debat públic, les piscines reapareixen com un dels elements més qüestionats. És normal que, en un territori com el nostre, amb recursos hídrics limitats i una elevada pressió demogràfica i turística, ens demanem si estam fent un ús responsable de l’aigua. Però precisament per això convé abordar aquesta qüestió amb serenitat i una mirada àmplia.

Les piscines consumeixen aigua, evidentment. Ningú no ho discuteix. Però també és cert que sovint concentren una atenció desproporcionada si la comparam amb altres reptes hídrics que afrontam com a societat. La sostenibilitat exigeix analitzar el conjunt dels factors que intervenen en la gestió de l’aigua i prioritzar aquelles actuacions capaces de generar un major impacte.

També és important entendre que una piscina no és necessàriament sinònim de consum continu. De fet, una de les pràctiques més sostenibles és conservar l’aigua existent i evitar-ne la renovació innecessària, una opció que les tecnologies actuals de filtració, desinfecció i control fan possible mantenint-la en bones condicions durant anys. Per això, el debat hauria de centrar-se menys en les prohibicions i més en la millora de l’eficiència: les cobertes redueixen l’evaporació, els sistemes avançats de filtració minimitzen les renovacions d’aigua i les eines de monitoratge permeten una gestió molt més precisa dels recursos. Avui ja existeixen solucions capaces de reduir de forma significativa el consum associat a les piscines.

També és necessari reflexionar sobre la coherència de les polítiques públiques. Quan una administració autoritza la construcció d’habitatges amb piscina, assumeix implícitament que aquest ús és compatible amb el model urbanístic vigent. Si es considera que determinats desenvolupaments no són adequats per la disponibilitat de recursos hídrics, aquest debat s’ha d’abordar durant la planificació territorial i urbanística, que és on s’han de prendre les decisions estratègiques.

Mentrestant, hi ha altres qüestions que mereixen una atenció prioritària: la renovació de les xarxes d’abastiment, la reutilització d’aigua regenerada, la protecció dels aqüífers, la millora de la qualitat de l’aigua i la modernització de les infraestructures existents. Totes aquestes actuacions són imprescindibles si volem avançar cap a un model hídric més resilient. Perquè l’estalvi d’aigua no depèn únicament de les restriccions: la innovació i la tecnologia ofereixen eines capaces de reduir significativament els consums, i sovint les millors polítiques són les que incentiven l’eficiència i acceleren la modernització dels equipaments.

A més, el context climàtic actual obliga a incorporar una nova variable al debat sobre l’aigua: les Balears experimenten cada vegada més episodis de calor intensa i onades de calor prolongades, una realitat que converteix les piscines públiques i comunitàries en equipaments amb una funció que va més enllà de l’oci. En molts casos actuen com a refugis climàtics accessibles, especialment per a infants, persones majors i col·lectius vulnerables. Precisament per això, resulta imprescindible continuar invertint en la modernització de les seves instal·lacions i sistemes per compatibilitzar aquest servei amb els màxims nivells d’eficiència hídrica i energètica.

En definitiva, les piscines formen part del debat sobre l’aigua, però no haurien de monopolitzar-lo. La sostenibilitat no consisteix a assenyalar un únic ús, sinó a millorar l’eficiència de tots. Invertir en tecnologia, incentivar les bones pràctiques, planificar amb coherència i modernitzar les infraestructures aportarà probablement més beneficis que centrar la conversa exclusivament en les restriccions.

Necessitam menys simplificacions i més visió de conjunt. Perquè la gestió de l’aigua a les Balears és un repte massa important per reduir-lo a una única imatge. I perquè les solucions del futur passaran, sens dubte, per combinar sostenibilitat, innovació i capacitat d’adaptació.