Anem a la platja oh, oh, oh, oh, oh!

La darrera moda dels polítics és fer-se presents entre els ciutadans des de les platges. El pioner fou el conseller de Medi Natural, Joan Simonet, que gravà un vídeo amb camiseta i capell pagès a es Trenc. Per què? Per demanar als ciutadans que tenguessin fe. Per assegurar que una llei coneguda com a Òmnibus no serveix per a res. Almanco per a res del que sospiten milers de mallorquins, que són uns malpensats amb raons. Pocs arguments devia acumular el socialista Joan Ferrer quan per rebatre el popular no tengué altra ocurrència que dir-li «fatxa». La serenitat en la política és exigible a dreta i esquerra, a oposició i govern, a les xarxes i als mitjans.

La segona compareixença estiuenca vora mar fou la del diputat de Vox al Congrés Jorge Campos. Trià la platja d’Alcúdia intentant demostrar que l’arenal està quasi buit i que hi cap més, molta més, gent. «Venid a visitarnos, seréis bienvenidos». La primera preocupació fou pels hotelers, bars i restaurants alcudiencs. La majoria deu estar a punt de tancar portes amb aquesta manca de clientela. El segon pensament fou per Vox. Si ve molta més gent, necessitarem encara més immigrants dels que ja tenim. Els empresaris reclamaran magrebins, sud-americans i subsaharians per atendre l’allau de turistes. La ultradreta acceptarà de bon grau la primera invasió, però tenc els meus dubtes sobre com actuarà pel que fa a la segona.

La tercera presència política a la platja és la de Francisca Porquer. Va irrompre a la manifestació des Trenc i, com si fos l’estrella convidada, se situà devora l’escriptor Sebastià Alzamora quan es disposava a llegir el manifest en defensa de la gran platja verge. Què passava pel cap de la batlessa de Campos durant aquesta provocació? Fos el que fos, les seves pròpies paraules la descriuen: «La desesperació fa fer coses, i aquest n’és un clar exemple. Si això no és fruit de la desesperació, és que aquest senyor ha perdut completament la vergonya i no té ni la més petita idea del que significa el respecte». Les paraules estaven dedicades inicialment al socialista Ferrer. Després del seu paperet de diumenge, semblen adreçades a si mateixa.

Estem condemnats a patir una política insubstancial. De frases curtes i impactants. Sense arguments. Sense matisos. Sense propostes viables. Missatges curts i, massa vegades en posicions ridícules. Els suposats assessors d’imatge han substituït als grups d’experts que pensaven les polítiques a desenvolupar i les enfortien amb dades i arguments.

Ja que triomfa la política espectacle, manquen compareixences vora l’aigua aquest estiu. Quan Pedro Sánchez comenci les seves vacances a La Mareta, Lanzarote, ha de gravar un vídeo amb l’Atlàntic al fons explicant com és possible envoltar-se de tants corruptes. Si li manquen arguments es pot assessorar amb Felipe González, José María Aznar i Mariano Rajoy, que en saben prou. Alberto Núñez Feijoo pot fer-se carn devora una platja gallega d’aigua gelada i explicar bé, per una vegada, la seva proposta contra l’absentisme laboral. Si em permet un consell li diré on pot trobar un grapat d’absentistes, i no tots del PP: basta cercar entre els milers de militants que estan contractats com a assessors. De vegades no tenen cap feina a fer, altres sí que fan feina, però no per l’administració que les paga sinó pel partit que les endolla.

Com que Pedro Bestard, vicepresident de Mallorca per gràcia de Vox i Llorenç Galmés, sembla més de terròs que de mar, pot deixar-se caure devora un safareig per explicar fil per randa les feines que l’obligaven a emprar tres cotxes del Consell sense indicatius de la institució. Els inquers consideren que la seva platja és la d’Alcúdia, per tant, Francina Armengol haurà de compartir escenari amb Campos a l’hora d’argumentar perquè ha esperat tres anys abans de renunciar a ser candidata a la presidència i perquè encara controla el que queda del partit.

Només queda un suggeriment, aquest adreçat a Marisa Goñi, directora del diari. Ja que els polítics concorren amb banyador o biquini, de moment ningú ha gosat practicar el nudisme, per fer declaracions insubstancials, seria adient que aquestes informacions deixassin les pàgines de Mallorca i Nacional i es traslladassin a la secció d’Estiu. Tan sols és una idea.