Quan la política s’oblida de la dignitat i el respecte

Ser batle (o batlessa) implica una gran responsabilitat, implica tenir sempre clar que representes a tot el poble i no a una part. I és que la política, en la seva essència, hauria de ser l’exercici de la convivència i el servei al bé comú. Massa vegades, però, aquesta essència es dilueix fins a convertir-se en un espectacle groller on la dignitat del càrrec brilla per la seva absència. El darrer exemple el tinguérem a la platja d’es Trenc, on la batlessa de Campos, Francisca Porquer Manresa, va convertir una mobilització ciutadana en un aparador per a la gesticulació innecessària, rient-se de manifestants i desafiant la voluntat d’aquells que defensaven el patrimoni natural.

És aquest un incident d’aïllat o és només la punta d’un iceberg que preocupa, i molt, a una part creixent de la societat? Voldria fer una reflexió sobre el paper dels batles i batlesses en aquest sentit. Resulta paradoxal que, en els seus discursos, alguns representats municipals facin bandera del «respecte», demanant que a la sala de plens no hi hagi «odi» i que s’imposi la «bona voluntat». Les paraules oficials parlen de proximitat i servei, però la realitat dibuixa un panorama radicalment oposat.

El lamentable és que aquest no sigui un cas aïllat. Massa vegades hem sentit a batles o batlesses de la dreta amb una constant falta de respecte cap a col·lectius vulnerables, especialment en el tracte dispensat a persones migrants. Un càrrec públic ha de ser el garant de la cohesió social, i mai ha de fomentar una intolerància que fractura el municipi.

A això li han de sumar una preocupant passivitat institucional d’aquests mateixos batles o batlesses en fòrums supramunicipals, on callen. És a aquests espais on es dirimeixen el futur i les necessitats compartides dels municipis, molts de representants allà semblen buits de contingut, incapaços d’aportar res més que una presència física que res no suma. Governar no és només ostentar la vara; és negociar, proposar, dialogar i estar a l’altura dels reptes col·lectius, ser capaços d’unir-nos més enllà dels partits pels interessos dels nostres veïns i veïnes.

Un batle o batlessa que boicoteja mobilitzacions ciutadanes, que flirteja amb la desprotecció del territori i que, suposadament, empra el menyspreu com a arma política en lloc del diàleg, està cavant una distància insalvable amb una gran part de la ciutadania.

La dignitat no és una opció, és una obligació per a qui representa el seu poble. Si la batlessa Porquer o qualsevol altre regidor o regidora entén que el seu mandat li permet convertir el respecte en moneda de canvi per al seu propi guany, pels interessos partidistes o per a l’exhibició pública, des del respecte institucional li dic que està equivocada, que aquest no és el paper d’un batle o batlessa. Els pobles mereixen representants que parlin des del respecte, no amb gestos buits davant les càmeres mentre el territori i la convivència s’esmicolen. La política exigeix, per sobre de tot, respecte i diàleg; elements que, a hores d’ara, semblen no formar part de l’agenda d’alguns batles o batlesses. Encara és a temps de reconèixer que s’ha equivocat.