La independència informativa, una exigència democràtica

Els fets exposats pel comitè d'empresa d'IB3, denunciant presumptes ingerències en els criteris professionals dels serveis informatius, són d'una extraordinària gravetat i mereixen una resposta clara per part de la direcció de l'ens públic. Com a membre del Consell Assessor de Continguts i Programació d'IB3, vull expressar la meva profunda preocupació davant unes denúncies que són incompatibles amb la naturalesa i la missió de servei públic de la radiotelevisió de les Illes Balears.

IB3 és la radiotelevisió de tots els ciutadans de les Illes Balears i està subjecta a uns principis que no són opcionals, sinó obligacions legals. La Llei 15/2010, de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, estableix que els seus continguts han de respectar els principis d'objectivitat, veracitat, imparcialitat, pluralisme polític, social i cultural, així com la independència dels seus professionals i aquests principis constitueixen la base de la credibilitat del mitjà públic i de la confiança que la ciutadania hi diposita.

Si, tal com denuncia el comitè d'empresa, s'han produït instruccions per alterar la cobertura de determinats esdeveniments o per modificar criteris estrictament periodístics, ens trobaríem davant una possible vulneració dels principis que la llei imposa a l'ens públic, ja que una radiotelevisió pública deixa de complir la seva funció quan la jerarquia política o directiva substitueix el criteri professional dels periodistes. Arran d’aquestes denúncies, la Direcció General d'IB3 té l'obligació de donar explicacions públiques, transparents i convincents i el Consell de Direcció i el Parlament de les Illes Balears, en l'exercici de les seves funcions de control, han de vetlar perquè es garanteixi el compliment del mandat legal de l'ens públic.

Al mateix temps, aquesta situació evidencia la necessitat d'avançar decididament cap a mecanismes estables de garantia de la independència editorial. La creació d'un Consell d'Informatius, elegit pels professionals i dotat d'autonomia que vetli pel respecte als principis deontològics i denunciï qualsevol ingerència, hauria de deixar de ser una assignatura pendent, perquè no és una reivindicació corporativa, sinó una garantia democràtica que ja existeix en moltes radiotelevisions públiques europees.

La independència dels serveis informatius és un dret de la ciutadania i la credibilitat d'una radiotelevisió pública és un patrimoni col·lectiu que costa molt de construir i que es pot perdre en molt poc temps i qui assumeix la responsabilitat de dirigir un mitjà públic, també assumeix el deure de protegir-ne la independència, perquè sense aquesta independència no hi ha servei públic digne d'aquest nom. La defensa d'uns serveis informatius lliures, plurals i rigorosos no és una opció política, és una exigència democràtica i una obligació legal. No es tracta només de protegir una redacció; es tracta de preservar un dels pilars essencials de la qualitat democràtica de les Illes Balears.