Son Hugo: l’èxit esportiu i la realitat que no podem ignorar

Aquest cap de setmana, les piscines de Son Hugo han estat l’escenari del Campionat d’Espanya Open Trials de natació, una de les competicions més importants del calendari estatal. Palma ha rebut centenars d’esportistes, entrenadors, tècnics, jutges i familiars, convertint-se durant uns dies en la capital de la natació espanyola. És una notícia positiva. Mallorca necessita aquest tipus de competicions perquè generen activitat econòmica, promocionen l’illa i donen visibilitat a unes instal·lacions esportives de primer nivell. Però, com passa sovint, basta aixecar una mica la vista per descobrir una altra realitat molt diferent.

L’aparcament de Son Hugo presentava aquests dies una imatge que molts varen comentar: desenes de caravanes ocupaven bona part de l’espai. Algunes corresponien a participants del campionat que opten per aquesta manera de viatjar. Però moltes altres no hi eren per una competició esportiva. Eren la casa de persones que, per necessitat, viuen dins una caravana perquè no poden accedir a un habitatge.

La imatge és impactant perquè simbolitza dues realitats que conviuen en un mateix lloc. Dins la piscina, esportistes que lluiten per aconseguir una mínima internacional o una medalla. Just a l’exterior, persones que lluiten cada dia per una cosa tan bàsica com tenir un sostre digne.

La crisi de l’habitatge a Mallorca fa temps que ha deixat de ser un problema exclusiu de determinats col·lectius. Afecta joves que no poden emancipar-se, famílies amb feina estable que no troben un lloguer assumible, treballadors essencials que han de compartir habitatges en condicions difícils i, fins i tot, persones que han trobat en una caravana l’única alternativa per continuar vivint a l’illa.

Cada vegada hi ha més aparcaments, polígons i espais públics on les caravanes deixen de ser un element ocasional per convertir-se en una solució residencial. No perquè la gent ho triï, sinó perquè moltes vegades no hi ha cap altra opció. És una realitat que incomoda perquè posa davant els nostres ulls un problema que sovint queda amagat darrere les xifres i els informes.

No es tracta de culpabilitzar ningú. Ni les persones que viuen dins una caravana, ni les que venen a competir, ni tampoc els esdeveniments esportius, que són una oportunitat per a Mallorca. El debat és un altre: com és possible que una illa capaç d’organitzar cites esportives de primer nivell continuï sense trobar una resposta efectiva a una emergència habitacional que afecta cada vegada més ciutadans?

L’habitatge no pot continuar essent un luxe. És un dret. I quan aquest dret falla, les conseqüències es fan visibles als carrers, als aparcaments i a qualsevol racó on algú intenta construir una vida amb els recursos que té.

La imatge de Son Hugo aquest cap de setmana potser passarà desapercebuda per a molts. D’aquí a uns dies només recordarem els campions, les mínimes i els rècords. Però les caravanes continuaran allà. Les persones que hi viuen seguiran despertant-se cada matí al mateix lloc, esperant una solució que no acaba d’arribar.

Per això convé no quedar-nos només amb la fotografia esportiva. Perquè l’èxit d’una societat no es mesura únicament per la capacitat d’organitzar grans esdeveniments, sinó també per la seva capacitat de garantir que ningú hagi de convertir un aparcament en ca seva. Aquesta és la competició més important que tenim com a societat. I, de moment, encara no l’estam guanyant.