PP, pioner en la fabricació de vots

Llegesc i sent bocabadat els comentaris de Núñez Feijoo, Ester Muñoz i Isabel Díaz Ayuso sobre l’anomenada Llei de Nets. En realitat es tracta de la Llei de Memòria Democràtica, que ofereix la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola als descendents de persones que es veieren forçades a exiliar–se després de la Guerra Incivil de 1936 a 1939.

Segons el líder popular, el Govern fa «enginyeria electoral» i es dedica a «fabricar votants». La portaveu del partit ha rebaixat el to assegurant que no acusen ningú de «frau electoral», però es mostra preocupada per la «urgència» i «opacitat». Com sempre, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha anat més lluny que ningú. Ha advertit als cònsols del fet que poden cometre actes «il·legals», ha acusat Pedro Sánchez de voler canviar el cens electoral i ha assegurat que l’Argentina es convertirà en la tercera província en nombre d’electors a les convocatòries electorals de 2027: municipals, autonòmiques i generals.

La sorpresa no la causen les declaracions passades de Feijoo quan denunciava que no atorgar automàticament la nacionalitat als descendents d’exiliats era una actitud pròpia del «llunyà Oest». O, quan ja convertit en president de la Xunta, les animava amb paraules com «sou tan gallecs com el que més i us mereixeu que Galícia no us deixi sols». Tampoc astora l’actual posició del PP pel fet que Manuel Fraga, el mateix Feijoo o Alfonso Rueda viatjassin sovint a Sud-amèrica per aviciar aquest vot.

El que deixa sense paraula és que en aquesta comunitat ja sabem el que és intentar canviar la voluntat popular cercant votants sud-americans de davall les pedres. Aquí es recorda el cas Mapau, també conegut com cas Formentera. L’any 1998, Jaume Matas muntà una estructura que comptà amb Maria de la Pau Segura i el seu pare, Miquel Segura, amb l’objectiu de captar electors i vots per correu que garantissin el cobdiciat escó per Formentera, on un grapat de sufragis poden decidir qui governarà les Illes Balears.

Diari de Mallorca publicà els informes redactats pels assessors del Consolat de la Mar en els quals informaven sobre com evolucionava l’operació. També el manuscrit del mateix president en una pissarra electrònica en el qual fixava els trets generals de l’operació. Aquesta paperassa arribà a la redacció de la mà de José Jaume, que l’obtingué de funcionaris escandalitzats. Matías Vallés publicà la primera informació després de parlar amb desenes d’argentins contactats per l’organització pagada amb doblers públics. Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i altres també treballaren en el cas. Un dels episodis més curiosos arribà per boca del polític del PP ja traspassat, Joan Verger. Ens havien dit que el manuscrit era del president, però alguns testimonis ho negaven. Un dia ens trobàrem casualment devora el parc de les Veles. Amb el seu estil directe em digué: «Que sou beneits! No heu vist que la lletra d’aquests papers que publicau és la d’en Matas». Llavors el Diari contractà un perit cal·lígraf que confirmà cent per cent l’autoria del president.

Com que en aquells temps no estava de moda citar a declarar com a imputats a ministres, el Tribunal Superior de Justícia decidí per quatre vots contra tres evitar a Matas el tràngol de seure al banquet dels acusats. Els tres magistrats discrepants afirmaren que, el fins a 1999 president i ministre a partir de 2000, havia «ideat, dirigit i liderat una trama per, amb fons públics, captar vots d’emigrants balears a l’Argentina i Uruguai per al seu partit a Formentera i amb aquest truc garantir-se la majoria absoluta».

Setze anys després, l’Audiència condemnà tres funcionaris. Havien contractat Maria de la Pau Segura i celebrat una entrevista personal mentre ella es trobava a… l’Argentina. El tribunal de Palma considerà «un penós sarcasme que, al final, l’exigència de responsabilitat es redueixi als avui acusats».

Estic ben segur que Sánchez està acabat políticament i que ha demostrat incompetència a l’hora de denunciar la corrupció que l’envolta, però, en qüestió de fabricar vots, el PP li duu quasi trenta anys d’avantatge.

Suscríbete para seguir leyendo