Les serps

D’un temps ençà, les serps han envaït el camp mallorquí. Sabem des de fa estona que l’enunciat —el camp mallorquí en poder de les serps— és una metàfora que defineix prou bé el que ens passa. És a dir, a la presència de les serps es pot al·ludir, també, com a metàfora per descriure la crua realitat material que degrada el nostre món més proper. Al respecte, convé precisar que les serps mosseguen, són desagradables a la vista i desperten com una mena d’instint defensiu. En presència de tot plegat, alguns ajuntaments del Pla de Mallorca estan enviant emissaris a les cases de la part forana per advertir la bona gent que tanquin les finestres i les portes; alhora, els informen que les serps tenen tendència a arrossegar-se fins a les cuines (tenen fam). Encara més, les bèsties han estat vistes amb profusió per les zones de bany, de manera que una nedada que es prometia plaent pot arribar a esdevenir una experiència aspra i, fins i tot, lesiva. En aquestes estem per si faltés res per completar la premonició apocalíptica.

Tot i que les representacions mitològiques o religioses acostumen a tenir significats plurivalents, en general la serp ha estat associada a la malignitat i al mal. Qui va fer caure en el pecat original Adam i Eva fou el dimoni en forma de serp. Quan la bellesa de la virtut venç el mal, als peus de la virtut jeu una serp entorcillada de dolor. En ser violada Pirene per Hèracles, embriagat de vi i de luxúria, Pirene, corpresa per la desesperació, donà a llum una serp. Amiclas, una ciutat mítica situada entre Terracina i Gaeta, desaparegué després d’una invasió de serps (qui podria viure dins una ciutat dominada pels àspids?). Finalment, per arrodonir les referències mitològiques, valgui dir que els habitants de l’illa de Salamina (podria ser ben bé Mallorca) proclamaren rei Cicreu en reconeixement per haver-los alliberat d’una serp que els assolava.

Tindrem mai a Mallorca un líder, com Cicreu, capaç de deslliurar-nos de la gran calamitat que ens aclapara? Constitueix una experiència del tot decebedora, que ens situa gairebé en el punt crític del no retorn, sentir els discursos dels responsables polítics d’aquestes hores amargues (com a darrer exemple, ben recentment, el vicepresident Costa, sense anar més lluny). En qualsevol situació i circumstància la cosa es fa insuportable, però molt més encara quan parlen del nostre futur col·lectiu vinculat amb la pervivència del turisme massiu, l’ocupació forassenyada del territori i l’explotació sense límits dels recursos i espais naturals. La dialèctica del tot recurrent —molt pobrament elaborada, per cert— rau a dir que fan justament el contrari d’allò que fan i que ens projecten un futur diferent on farà goig viure. Emperò, les accions —no les paraules buides— indiquen que les seves formulacions es resumeixen a crear meres aparences i seguir com ara indefinidament. Sense moure’s ni un mil·límetre, és a dir, amb el creixement exponencial, sense aturador, de totes les variables econòmiques que, al cap i a la fi, tant i tant celebren quan les publiquen. Així doncs, ben igual que les serps, fan servir el doble joc de la mentida i la fal·làcia (que no són el mateix, encara que ho pugui semblar).

Al capdavall, la sencera acció política del govern de la dreta extrema, en coalició simbiòtica amb l’extrema dreta, va en la direcció de servir els interessos dels posseïdors del poder econòmic que ja ho tenen tot, però que encara en volen més, enfollits com estan per una dinàmica cobdiciosa insadollable. També fan el seu paper, per descomptat, les satrapies locals, de més petit format, però àmpliament influents per garantir els resultats electorals que s’esperen. Així, gràcies a modificacions legals ben recents que es procura que passin com de puntetes, sense fer renou, les platges podran ser ocupades pels antiestètics quiosquets, dècades més tard es Trenc i altres espais d’alt valor ambiental estan de bell nou en perill de mort i milers de quarterades seran urbanitzades per donar cabuda a una allau immisericordiosa de nova població que es generarà, precisament, a conseqüència d’un model productiu socialment empobridor i culturalment destructiu.

De manera que estem just aquí, dominats per una gran serp multicèfala que menysté tot allò que no sigui el guany i, si és possible, el guany immediat. La serp s’arrossega per terra, és indigna, suscita por i rebuig, menteix i enganya, enganya i menteix perquè proclama que ha fet i farà justament el contrari d’allò que fa. Això, si no hi posem remei, ens du de cap vers l’anihilació com a poble. Però tot plegat a la serp no l’importa ni poc ni gens. No l’importa ni el benestar de la població, ni la conveniència col·lectiva, ni els afanys en favor d’una vida assossegada en què la prioritat sigui viure en relació harmònica amb el nostre entorn (social, cultural, lingüístic, ambiental...). Tanmateix, haurem de creure que aquests valors, que ara mateix no tenen cap incidència ni una en el disseny del nostre present i futur col·lectiu, s’acabaran imposant perquè el gran clam en favor d’un canvi radical de rumb ja fa estona que ressona des de diferents vessants.

Suscríbete para seguir leyendo