Efectivament, es Trenc no es toca

En els darrers dies s’ha intentat difondre la idea que el Govern ha desprotegit es Trenc o que prepara el camí per fer-ho. És simplement fals. La modificació aprovada no elimina cap figura de protecció, no modifica els límits del Parc Natural, no altera els usos autoritzats ni permet urbanitzar aquest espai. Es Trenc continua protegit per la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), per la Xarxa Natura 2000, pel seu Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), per la normativa urbanística i per la legislació ambiental europea, estatal i autonòmica.

Què ha canviat, doncs? Només una qüestió jurídica: la Llei de declaració del Parc Natural d’es Trenc s’ha adaptat al mateix règim que avui s’aplica a la resta dels espais naturals protegits de les Illes Balears. I és aquí on apareix la gran paradoxa d’aquest debat.

Va ser el mateix Govern del Pacte que, el febrer de 2023, va modificar la LECO perquè els espais naturals protegits deixassin de declarar-se per llei i passassin a declarar-se per decret del Govern. També el PORN d’es Trenc es va aprovar aquell mateix any mitjançant decret, sense passar pel Parlament. Ni una cosa ni l’altra van provocar aleshores cap mobilització ecologista ni cap denúncia sobre una suposada pèrdua de garanties democràtiques.

Ara, en canvi, es pretén fer creure que es Trenc necessita una normativa diferent de la resta dels espais naturals protegits de les Illes Balears per continuar estant protegit. Si el mateix règim jurídic protegeix la resta de parcs naturals, reserves i monuments naturals, és absurd sostenir que aplicar-lo a es Trenc suposa una desprotecció. La reforma no converteix es Trenc en una excepció; ben al contrari: l’integra en el mateix marc legal que la resta d’espais protegits de les Illes Balears.

Per això sorprèn que, davant la dificultat de defensar la gestió feta durant els darrers vuit anys de l’anterior Govern, alguns hagin optat per recuperar un vell eslògan: identificar qualsevol reforma impulsada per un govern de centredreta amb una suposada desprotecció del territori. És un relat que durant molts anys va funcionar, però avui els ciutadans demanen alguna cosa més que consignes.

La realitat és ben diferent. Després de vuit anys de PSOE i Més, el Govern actual es va trobar una Administració ambiental amb importants dèficits de gestió: instruments de planificació pendents o desfasats, centres de visitants obsolets, un Parc Nacional de Cabrera amb edificacions que requerien una actuació urgent i una manca evident de personal als espais naturals protegits.

Mentrestant, a es Trenc, s’han reforçat els equips d’educació ambiental, s’ha iniciat la reforma del centre de visitants de Ca n’Estela i s’ha implantat el seguiment dels aforaments per millorar la gestió de l’ús públic. Perquè els espais naturals no es protegeixen amb eslògans, sinó amb gestió. I aquesta és la responsabilitat d’aquest Govern.

Es Trenc continuarà essent un dels grans símbols del patrimoni natural de les Illes Balears. Mereix un debat basat en la realitat i no en la por. I la realitat és molt clara: no es fa ni es farà ni una passa enrere en la protecció del Parc Natural d’es Trenc. Hi haurà més gestió, més planificació i més compromís amb la seva conservació. Aquest és el compromís del Govern de les Illes Balears i la millor garantia perquè es Trenc continuï plenament protegit avui, demà i sempre. Perquè, efectivament, es Trenc no es toca.