«Ciutat Rodríguez» reviscola i trepitja els drets LGTBI+

Un debat recurrent se centra en el rol que ha de tenir la ciutadania a Palma. Si és un subjecte polític, l’Ajuntament ha de garantir canals estables d’autoorganització. Si es limita a fer d’espectadora, la ciutat s’ordena perquè contempli, consumeixi i, si és precís, calli. Durant els darrers tres anys, Cort ha donat senyals que apunten cap a la segona opció.

El problema no és que l’Ajuntament vulgui una política de participació; la qüestió és quina fórmula entén com a legítima on els formats institucionalitzats guanyen centralitat i llancen un missatge clar: es premia allò que llueix, no allò que organitza la comunitat. La mateixa lògica apareix amb l’espai públic. L’ordenança «in-cívica», aprovada amb VOX, té un caràcter sancionador: multes per a qui no pot pagar un habitatge i convivència vinculada al control. Tracten la ciutadania com un element a corregir i perseguir, no com a coautora del model de ciutat.

Recordem l’ignominiós llegat del regidor plenipotenciari J.M. Rodríguez Barberà, condemnat a presó pel dopatge electoral del PP. Va ser capaç, durant les batlies de Fageda i Cirer, d’arraconar l’activisme veïnal i substituir-lo per una xarxa paral·lela, propera als seus interessos. No debades, el teixit associatiu, especialment combatiu durant la Transició i els primers governs democràtics, mantenia una postura reivindicativa del dret a la ciutat per convertir Palma en un municipi modern, obert i adaptat a les necessitats dels veïns i les veïnes. Calia fer-los callar.

Sembla que Jaime Martínez i Javier Bonet, actuals batle i tinent de batle, ambdós hereus del «padrino» Rodríguez, vulguin replicar aquestes tàctiques. Un cas és la recuperació de les festes de la Salut, antiga obsessió valencianitzada dels governs conservadors, que imposen cada vegada que governen. Actualitzada, ara és un megafestival de tardeos, dels quals el regidor —nou discjòquei de la nuit palmesana quan no exerceix d’inaugurador de projectes culturals fantasma i saraos amb copa de xampany— és gran aficionat. Tot en plena temporada alta. Encara no queda clar qui són els vertaders destinataris?

Més apropiacionisme: eliminar el suport municipal a Ben Amics, associació defensora dels drets LGTBI+. El PP de Palma no només ha boicotejat la festa que culminava la manifestació —cada cop més necessària ateses les creixents agressions contra el col·lectiu—, sinó que l’ha baratat per una «verbena» artificial on ha imposat capitalisme rosa per sobre de la reivindicació. Ha convertit la lluita en una marca patrocinable i, no cal dir-ho… turística! La cirereta del pastís: aniquilar també la festa del Flexas, un altre referent palmesà que incomodava els ultraconservadors, al·lèrgics a la dissidència sexual visible.

El suport a l’Orgull no ha de ser un ornament o una estora, com és el cas del Consell de Mallorca presidit també pel PP. És una afirmació pública que els drets del col·lectiu formen part del nucli democràtic de la ciutat. Reduir aquest compromís a una gestualitat mínima, o a un esdeveniment lúdic —per a més escarni, adjudicat a una empresa el responsable de la qual ridiculitza les reivindicacions LGTBI+—, equival a dir que la diversitat es tolera, però no es vol assumir plenament com a agenda política. I allò que s’invisibilitza corre el risc de ser suprimit; ja en tenim mostres arreu d’Espanya, VOX marca la pauta.

Palma necessita el contrari. Volem una política participativa que no confongui ciutadania amb clientela, civisme amb docilitat. Volem subvencions adaptades als ritmes de les entitats; espais públics on la discrepància no sigui tractada com una anomalia; processos reals de consulta en les decisions urbanes que transformen barris sencers. I una cobertura inequívoca als drets LGTBI+ que inclogui educació, símbols, ajuda logística i continuïtat. Si només es protegeix allò que és monetitzable, si se sufoca el conflicte i l’emancipació col·lectiva, acabarem amb una Palma més escènica, sí, però també més desigual, més silenciosa i menys nostra.