Sant Marçal

El passat 22 de juny tingué lloc l’inici de les festes de Sant Marçal amb la tradicional lectura del pregó de festes, un acte que enguany ha anat a càrrec dels joves del Club d’Esplai Utopia-Jovent d’es Pont d’Inca. Tot i que no hi vaig poder anar he llegit el text del pregó i m’ha semblat una delícia, una vertadera declaració d’entusiasme, esperança i marratxinitat, si se’m permet la llicència toponímica. Diuen, els joves i les al·lotes del club d’esplai pontdinquer: «Sabem que som un mosaic de nuclis diferents (...), amb les seves particulars i la seva gent. Però Marratxí també són els seus espais: des de la tranquil·litat dels nostres camins rurals fins al dinamisme dels nostres parcs i zones de trobada». Aquesta diversitat de pobles i nuclis urbans fa de Marratxí un indret ric i divers, amb identitats prou definides, però en cap cas excloents, de manera que tothom, portolans, cabaneters, pladenatesers i pontdinquers (per referir-me únicament als nuclis històrics) convivim des de fa molts d’anys en pau i força harmonia. Així ho han entès també els joves pregoners d’enguany: «Ser de Marratxí és un orgull, perquè aquí tenim el millor d’aquesta terra: història, calidesa humana i un espai per créixer junts».

M’interessa destacar especialment aquest darrer tret: un espai per créixer junts. I ho faig des del reconeixement a la tasca, no sempre del tot reconeguda per part de pares i veïnats, que duen a terme aquests coratjosos al·lots que dediquen part del seu temps lliure a entretenir i educar en valors els infants de la nostra contrada. Els he vists molts de caps de setmana a la plaça de l’Església, cantant i ballant tot fent una rotlana, o dirigint-se en alegre processó cap a l’estació del tren per anar-se’n d’excursió o de visita cultural a algun lloc d’interès de l’illa. És el que ells mateixos anomenen encertadament «Fer poble», i que té a veure sobretot amb la sana convivència i el lleure, amb el desig de construir un futur que intueixen necessari i possible, encara que no exempt d’entrebancs i dificultats. I no es varen estar d’esmentar-les, en la seva al·locució davant els assistents: l’aïllament en una societat hiperconnectada digitalment, la manca de perspectives de futur, el menyspreu del valor de l’esforç davant la immediatesa i els doblers ràpids, el col·lapse turístic i poblacional, la pèrdua progressiva de recursos naturals i patrimonials... Deixaren ben clar que no són una guarderia ni un espai on «aparcar» els nins per anar a fer la compra els dissabtes dematí, sinó un suport més en el dia a dia dels infants i la seva educació, especialment pel que fa a la transmissió de valors com l’altruisme, l’amistat i l’estima per la cultura i el medi ambient.

No hi faltaren tampoc al·lusions a Tomeu Suau, el coratjós capellà de sa Indioteria que els animà a seguir el seu exemple al Pont d’Inca. És cert que abans ja hi hagué un precedent amb el MIJAC, el moviment juvenil d’arrel cristiana promogut pel també enyorat Guillem Parera, que fou rector de la parròquia entre 1989 i 1995. Els inicis no foren fàcils, tanmateix; eren a penes una dotzena de monitors i centenars d’infants als quals atendre, però això els esperonà a l’hora d’assolir els seus objectius. Se’n senten feliços i orgullosos, del que han aconseguit, i amb motiu. Deixaren clar que, tot i les dificultats, seguiran jugant, somiant i educant, tal com els va ensenyar en Tomeu.

Sant Marçal ha significat i significa molt per als marratxiners i els mallorquins en general: tradició, cultura, devoció, romeria, festa... Els pregoners d’enguany així ho han expressat en un parlament emotiu i esperançat, i que es pot resumir en aquesta frase: «La utopia no és el destí, és el camí que ens fa caminar». En un temps on el renou mediàtic i el desencís envaeixen fins al darrer racó de les nostres estances, les paraules dels monitors del Club d’Esplai Jovent Utopia són un vertader bàlsam per a l’oïda: l’aroma de l’alfabeguera o els vius colors del siurell que un temps compràvem després de contemplar les magnífiques hortènsies a l’interior del temple i de demanar a Sant Marçal que ens protegís de tot mal, hi creguéssim o no. Enhorabona per tot plegat i bon estiu a tothom!