Els nous impactes del consum de turisme. De l’ús a l’abús

Sempre s’ha mesurat l’arribada de turistes i llur despesa de manera quantitativa, en base a una economia convencional o crematística. Amb absoluta prioritat sobre una no contemplada economia ambiental. Així s’han considerat més importants els impactes positius crematístics que els negatius al medi ambient (holístic global: econòmic, social, cultural, d’identitat, recursos eliminats o en procés d’esgotament...) i llur canvi radical sobre les aptituds i encants que crearen uns productes naturals inicials fins a arribar a la transformació d’uns d’artificials amb temàtiques alienes. Afegit a una nul·la gestió i planificació per part de l’Administració competent, amb solucions errònies a problemes equivocats atenent resoldre sempre les conseqüències i no les causes per evitar engrandir la roda de seqüeles que han assolit una sobresaturació, en augment encara, amb un desenvolupament amb nous impactes dins tot el sistema turístic ja insostenible.

Per a un territori és un privilegi poder gaudir de turisme, per això s’ha de tenir cura i prospectiva continuada del seu desenvolupament per evitar la seva degradació i sobretot la seva destrucció. És el moment oportú per reivindicar el «SOS Turisme», eslògan que els hotelers crearen, en temps de pandèmia, malgrat que ells ho feien en referència a les seves activitats econòmiques i no concretament al turisme. Vet aquí una important confusió: els hotelers es creuen que ells són el turisme i que és seu. Ells només són una part del sistema.

Els hotelers han fet el que els han deixat fer. La seva culpa és la manca de sensibilitat amb el que és de tots, com a grup de pressió d’interès productiu, amb més poder que els no productius. Així han aconseguit no internalitzar els seus costos de les externalitats negatives que hem d’absorbir entre tots. Tenen raó amb la reivindicació de solucionar el desgavell sobre l’arribada de turistes sense control ni legalitat. S’ha de dir, però que en qüestió d’il·legalitats ells ja fa estona perderen la virginitat: ampliacions d’hotels sense llicència, increment de més habitacions amb eliminació de zones d’emmagatzematge de plantes i a dependències en desús ... És que els ho deixaren fer! Per norma el PP i partits acostats els agrada molt legalitzar il·legalitats.

El gran i més important impacte, de manera global, és la conceptualització del turisme. El turisme és un servei, patrimoni de tots com actiu social. Sé que ho he exposat a molts d’anteriors articles meus i ho he de repetir perquè és premissa obligada per interpretar el que argument. El turisme l’hem d’entendre com un fet intangible, que per ser consumit és necessari la creació de productes a consumir en el mateix lloc on es produeixen i no exportables ni distribuïts com a manufactures.

Citar de manera detallada els nous impactes actuals no caben dins aquest article. Els patim, coneixem i sabem convençuts que l’única solució és el decreixement. En resum, són els que afecten la qualitat de vida dels ciutadans, de poder viure en condicions dignes en el seu propi país i mantenir la seva cultura i identitat. La preocupació més greu és la sobrepoblació global i que segueix en augment continuat, fermament lligat als problemes d’habitatge, conseqüència de l’abús de consum turístic incontrolat. I alerta!, ho insisteixen els grups d’interès productiu per atendre la falta de personal que diuen manca. Això significa voler créixer més. El fre de no voler venir a fer feina per l’encariment de viure-hi ha estat un indicador i factor regulador que no podem créixer en més població i producció turística. Dit d’una altra manera, sobra feina del model econòmic que patim.

El refós dels nous impactes és la suma conjunta de les conseqüències derivades d’un embafament i abús del consum de turisme que empobreix de cada vegada més progressiva una gran massa de ciutadans. La paradoxa és que coneixem tots les causes per poder-ho solucionar però el Govern actual, que sap bé quin és el mal, continua amb el seu cercle viciós de la ideologia d’especulació i d’enriquir una minoria. El resultat és el metabolisme assolit d’haver convertit tota Mallorca en una àrea metropolitana de consum de turisme amb increment continuat de saturació.