Per fer feina, benvinguts; per tenir drets, rebutjats

El Govern de Margalida Prohens va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem contra el procés de regularització extraordinària del Govern espanyol, que acaba el 30 de juny, en què en demanava la suspensió cautelar. Nombroses entitats de migrants varen expressar la indignació davant aquesta decisió de l’Executiu autonòmic.

«Ens volen per fer feina, però no per tenir drets», clamen els afectats. I aquesta és una de les qüestions que l’STEI considera més valuoses del procés: permet que moltes d’aquestes persones que ja són entre nosaltres surtin de l’economia submergida, puguin accedir a contractes, a cotitzar i a tenir drets laborals. És una manera de posar fre a l’explotació laboral que pateixen. A les petites i mitjanes empreses els interessa que aquesta gent estigui regularitzada, ja que no podrien fer front a una sanció de la Inspecció de Treball.

També és una manera de garantir que puguin accedir al lloguer d’un habitatge; si això no es dona, hi ha infravivendes o relloguer d’habitacions en condicions nefastes: una indignitat vital.

La regularització canvia vides reals molt dures de persones que fan feina a les Illes en sectors essencials com l’hostaleria, la construcció, les cures sociosanitàries i el treball domèstic. En una paraula, mà d’obra barata, invisible i sense drets.

Aquest procés no surt del no res ni és tampoc un caprici del President de Govern de torn: ha estat una conquesta del carrer, de la lluita de persones que exigeixen drets des de fa anys. Com tots sabem els drets no cauen del cel ni solen arribar per la bona voluntat dels poderosos. Entre el 2021 i 2023 més de 700.000 signatures donaren suport a una ILP de #RegularitzacióJa, promoguda sobretot per persones racialitzades i entitats socials.

Contra la difusió de mentides

Tant la dreta com l’extrema dreta i els seus altaveus mediàtics es dediquen a escampar mentides sobre la regularització. S’ha dit que aquest procés és una iniciativa de Pedro Sánchez per a «alterar» el cens electoral de dalt a baix i aconseguir, d’aquesta manera, que tota aquesta gent agraïda el voti. Això és totalment fals!

A les eleccions generals i autonòmiques, per exemple, només poden votar electors amb nacionalitat espanyola, amb DNI. Pel que fa a les municipals, ho poden fer les persones immigrants amb residència legal a l’estat i ciutadans de la Unió Europea o d’estats amb acord de reciprocitat com Xile, Regne Unit, entre d’altres. Per tant no és un procés automàtic.

El Partit Popular ha carregat durament contra el procés de regularització, però s’oblida de dir que l’any 2000 amb el Partit Popular al Govern de l’Estat es varen regularitzar 264.153 persones.

Aquesta és la setena regularització a l’Estat espanyol, fetes amb Governs tant del Partit Socialista com del Partit Popular. És un procés necessari de dignitat, no un privilegi, que ha d’anar acompanyat de formació, homologació de titulacions, acreditacions professionals i acollida lingüística en la llengua pròpia de les Illes, la llengua catalana, per a la integració efectiva dels immigrants.

A l’STEI ens oposarem a qui digui que la regularització és un «perill» o un «regal», ja que això ens deshumanitza com a persones individuals i com a col·lectiu.

Volem una societat en què la gent no sigui invisible i tingui reconeguts els seus drets laborals, sanitaris i de tota casta. I plantarem cara a aquells partits polítics, empresaris i entitats que volen mantenir un sistema econòmic que capola les vides de les persones, amb treballadors i treballadores sense drets per poder-los explotar sense control.

La regularització és dignitat. Més drets per a totes i tots!