La serra dels petits propietaris

Quan contemplam la Serra de Tramuntana, admiram molt més que un paisatge extraordinari. Admiram segles d’història, d’esforç i de convivència entre les persones i la natura. Les marjades, els olivars de muntanya, les petites vinyes i els horts aferrats als pendents són el resultat d’una obra col·lectiva construïda generació rere generació.

Aquest patrimoni viu té un nom: els minifundis.

Les petites explotacions agrícoles de municipis com Banyalbufar, Estellencs, Deià, Valldemossa, Sóller o Fornalutx han estat durant segles la base sobre la qual s’ha construït el paisatge que avui identifica la Serra. Un paisatge cultural, fruit del treball constant de famílies que han sabut adaptar-se a un territori difícil i exigent.

Cada marge de pedra seca explica una història. Cada olivera centenària, cada cep de malvasia, cada ametler o garrover testimonia una manera d’entendre la terra basada en l’esforç, la perseverança i l’arrelament.

Els minifundis són molt més que unitats de producció agrària. Són custodis del paisatge. Gràcies a ells es conserven marjades, camins, fonts i sistemes tradicionals d’aprofitament de l’aigua que formen part del llegat històric de Mallorca. També contribueixen a mantenir la biodiversitat i a preservar l’equilibri territorial que dona vida als pobles de la Serra.

A Banyalbufar, les petites vinyes de malvasia que s’estenen sobre les marjades mirant la mar constitueixen un dels exemples més emblemàtics d’aquesta realitat. Com també ho són els olivars de muntanya i tantes altres petites explotacions que continuen modelant el territori.

Quan pensam en el futur de la Serra, convé plantejar una reflexió. Les grans possessions han trobat noves vies de sostenibilitat econòmica gràcies als agroturismes, als hotels rurals i a la diversificació d’activitats. És una realitat positiva que contribueix a conservar moltes finques emblemàtiques.

Però quin futur es planteja per als minifundis? Quina viabilitat tenen les petites parcel·les que conformen una part essencial del mosaic agrari de la Serra? Quin reconeixement mereixen els propietaris que mantenen marjades, cultius tradicionals i paisatge sense disposar de la dimensió suficient per desenvolupar aquestes activitats complementàries?

Tanmateix, moltes de les polítiques agràries i dels sistemes d’ajuda continuen pensades per a models productius de major dimensió. Els minifundis de la Serra, caracteritzats per la seva petita escala, la fragmentació parcel·lària i les dificultats pròpies de la muntanya, sovint tenen més obstacles per accedir als mateixos instruments de suport. Una realitat que convida a reflexionar sobre com garantir el futur d’unes explotacions que, malgrat la seva reduïda dimensió, aporten un valor patrimonial, ambiental i paisatgístic extraordinari.

La Serra de Tramuntana no és només la Serra de les grans possessions. És també, i sobretot, la suma de milers de petites finques que, encaixades unes amb les altres, han modelat el paisatge que avui admiram.

Una de les imatges més emblemàtiques de la Serra és present a l’aeroport de Palma. És la fotografia panoràmica de Banyalbufar, amb les seves marjades escalonades sobre la mar. Però allò que contemplen milions de visitants no és una gran possessió. És el resultat de centenars de petites parcel·les construïdes i mantingudes durant generacions. La imatge que representa Mallorca davant el món és, precisament, l’obra col·lectiva dels seus petits propietaris.

Potser aquest és el millor exemple per entendre la importància dels minifundis. La imatge que Mallorca projecta al món no és la d’una sola finca, sinó la d’un mosaic format per centenars de petites propietats que, juntes, han creat un paisatge irrepetible.

La pregunta no és si els minifundis són viables. La pregunta és si la Serra de Tramuntana seria reconeixible sense els minifundis que l’han modelada durant segles.

Perquè si les grans possessions són els grans llenços de la Serra, els minifundis en són les pinzellades.

I és precisament la suma d’aquestes pinzellades la que ha convertit la Serra de Tramuntana en un dels símbols més universals de Mallorca.