Estiu, esbarjo i lectura

L’ambient ja fa tuf d’estiu: pantalons curts, xancletes i sandàlies, samarretes d’imperi o ensenyant el tors o la cansalada, que més dona, és la nova moda, o tan sols un pareo que cobreix el banyador i que ja no te’l treus durant tot aquest temps i així estalvies roba. Temps enrere, els ‘senyors’, passat el Corpus, partien cap a les seves finques amb dues intencions: la primera, cobrar els productes venuts de les seves possessions i, segona, estalviar de cara a l’hivern. D’altra banda, els dies s’allarguen i les nits que, per ara, són agradables amb la seva brisa fresca i jovenívola; més endavant, esdevindran insofribles i esgotadores. A la cantonada, ja tenim les festes majors dels pobles, sant Joan, sant Pere i sant Pau, les més properes i després, les clàssiques de cada estiu. Mentrestant, el turisme deixa la Serra de Tramuntana i es trasllada a vorera de mar i, talment com els serpents, els estrangers es cremen al sol de Mallorca, i si s’esdevé un dia rúfol, aleshores tornen a la Serra per aprofitar-ne el dia. Quin alleugeriment!, desembossen una mica les carreteres secundàries dels nostres llogarets i situen tota la pressió als litorals. ‘Avui per tu, demà per mi’, s’acostuma a dir. Amb tot, hi ha preocupació pel possible col·lapse que pot provocar l’esdeveniment del 12 d’agost, el tan comentat eclipsi de sol. En fi, encara queda. El curs escolar ja ha acabat i ara les famílies cerquen com entretenir infants i adolescents, a través de colònies, campaments i altres activitats similars sota un clima que combina esbarjo i estudi, perquè treguin algun fruit a aquests tres mesos de vacances, un temps força llarg que fins i tot pot ser fatigós per a ells i, no diguem, per pares i mares. Què haig de dir que vosaltres no sapigueu? Any rere any, l’estiu ve i se’n va, com un obrir i tancar d’ulls. Potser, malgrat la calor i la xafogor, és temps de lectura, una lectura més lleugera, evidentment, com pot ser la novel·la, perquè les vacances proporcionen aquells moments que no tenim habitualment. Proposo dues lectures, d’autors prou coneguts com són Thomas Mann (1875-1955) i Mikhaïl Bulgàkov (1881-1940). Començaré per Bulgàkov i després ens recrearé amb Mann. L’obra que proposo és El Mestre i Margarita, una obra de culte de la literatura russa de la primera meitat del segle XX, en què la sàtira, la tragèdia, el misticisme i la crítica social es barregen contínuament amb l’humor més desfermat. La història té múltiples lectures en què s’interposen diverses escenes, com la història de la jove Margarita, una dona casada, que s’estima el Mestre, de nom Wolant, un escriptor castigat pel règim com va ser el mateix Bulgàkov pel règim estalinista, que a la vegada explica en un segon pla la història de Jesús segons la perspectiva de Ponç Pilat amb interlocutors com Mateu l’evangelista i el gran sacerdot Caifàs que discuteixen sobre la crucifixió i, finalment, el diable i la seva comitiva que irrompen a Moscou, causant estralls entre els seus habitants a través d’infinitat d’embulls. Alguns han dit, tot llegint El Mestre i Margarita, que realment el diable existeix, i per això tenim el món com el tenim. Bakunin deia que el diable (el qui divideix), és l’etern rebel, el primer lliurepensador i l’emancipador dels mons. Són les contradiccions pròpies entre el bé i el mal. La pregunta és si des de dalt ho poden arreglar. De Thomas Mann, podem escollir qualsevol de les seves obres literàries, però em quedaré amb la recent traducció al català de Josep i els seus germans, per Ramon Monton i publicada per l’editorial Comanegra. Són quatre volums, que fan un total de dues mil cent cinquanta-sis pàgines, una obra que va durar més de disset anys (entre el 1926 i el 1943) i per això mateix és èpica. Cal situar-la, com esmenten els editors, en l’esperit de resistència contra l’obscurantisme i el feixisme que va marcar la militància antihitleriana de Mann. Josep i els seus germans, és una festa de la narrativa que conjuga mitologia amb aventures, filosofia amb història, psicologia amb espiritualitat. En la història de Josep no apareix mai el nom de Déu directament, però és ben present la seva providència. Abans d’endinsar-nos en aquesta monumental obra, seria bo repassar el text bíblic (veg. Gn 37-50), que és una forma de penetrar en el personatge que esdevindrà l’home just per excel·lència. Precisament en la literatura cristiana, es compararà a Jesús amb Josep. Rere aquesta preciosa història on els germans de Josep, que en principi el volien matar perquè estaven gelosos d’ell, finalment el venen per vint peces de plata a uns mercaders, medanites o ismaelites, que van cap a Egipte. El drama ja està servit. La història dona moltes voltes, i amb els anys, Josep es retroba amb els seus germans que havien baixat a Egipte a causa de la pobresa de la terra de Canaan, però ells no el reconeixen. El millor de tot és que Josep no guarda rancor; amb tot, subsisteix la mateixa pregunta que va ser adreçada a Caín i que recorre tota la Bíblia: què n’has fet del teu germà? Esperem que algun dia en Netanyahu es faci aquesta pregunta.