Educació 0-3: l’indeturable procés de normalització d’un cicle cabdal

Dia 16 de juny, després d’un forçat ajornament de la prevista pel passat dia 2, a petició del col·lectiu de professionals, hi ha una vaga convocada a les Illes Balears a l’àmbit de l’educació 0-3 anys. Una jornada que dona continuïtat a la lluita per normalitzar un cicle educatiu cabdal, històricament maltractat i erròniament considerat assistencial (com si la resta d’etapes educatives obligatòries no guardessin també aquesta condició...).

Les reivindicacions que la propicien es poden resumir breument: homogeneïtzar el cicle 0-3 amb la resta d’etapes educatives, per salaris, condicions, horari, calendari escolar i dotació de recursos. Per descomptat, això afecta les qüestions de caràcter laboral, però també afecta les qüestions de caràcter educatiu. No és el mateix atendre 18 (o 20!) infants de 2 anys dins una aula, com marca del Decret 23/2020, que atendre’n 6 d’infants, seguint les recomanacions de la Xarxa Europea d’Atenció a la Infància. Tampoc és el mateix atendre el menjador amb unes ràtios o altres, i sense cap tipus de suport addicional que faci possible un espai de menjada educatiu i curós.

Estem parlant d’un col·lectiu professional eminentment femení, que porta molts anys fent una feina educativa impecable, i sense el reconeixement social, laboral i institucional que mereixen. I han dit prou!

Prou de cobrar salaris de misèria que no es corresponen amb la tasca que els és encomanada ni amb la titulació exigida. Prou de fer llarguíssimes jornades lectives sense espai per a la coordinació pedagògica i amb tota la burocràcia de qualsevol altre centre educatiu. Prou d’haver-se de multiplicar per poder atendre les necessitats d’infants molt petits sense els recursos suficients. Prou de continuar impartint classe quan tota la resta d’etapes educatives ja han finalitzat la tasca docent. Prou de no disposar de personal propi de centre per atendre la diversitat i necessitats educatives especials...

Exigeixen la negociació d’un conveni col·lectiu autonòmic que posi ordre a totes aquestes mancances laborals i salvi les diferències abismals que existeixen ara mateix dins l’àmbit de 0-3. Exigeixen la revisió del Decret 23/2020, tot adaptant-lo a les necessitats reals dels infants i les famílies dels temps que corren. Exigeixen una normativa de menjadors específica per al cicle 0-3, que reculli les particularitats i grans necessitats que es generen en aquest espai. Exigeixen que la gratuïtat del cicle 0-3 no només beneficiï a les famílies sinó també a les professionals i, sobretot, als infants de les escoletes.

Perquè elles no han oblidat mai, en tot aquest procés, qui són els vertaders protagonistes de tot això: els fillets i filletes que tenen a càrrec seu. A elles, les famílies, la societat, els encomana l’educació dels més petits de la tribu. I no hem de procurar tots, sobretot l’administració competent, que elles també siguin cuidades i degudament reconegudes!?

De la mateixa manera que el segon cicle d’Educació infantil (3-6 anys) va passar, en el seu moment, a ser d’oferta obligatòria i universal, per tant, a ser plenament normalitzat dins el sistema educatiu, el primer cicle d’Educació infantil (0-3 anys) ha de seguir un procés anàleg, i això passa, necessàriament, per la transformació de l’àmbit laboral. Per descomptat, aquest procés ha de redundar en la qualitat educativa, l’estabilitat dels projectes pedagògics i la millora del sistema de detecció precoç de necessitats de tota mena.

Les mestres i educadores de 0-3 no són el problema, són i han de ser la part fonamental de la solució. Només cal col·locar-les al lloc i estatus que els correspon.