Joan Gaspar Vallori Guayta, el jove historiador socialista

No trobam una paraula capaç d’aglutinar i definir per ella mateixa tot el que significa compartir anhels, reflexions, inquietuds i mirades comunes d’entendre la vida i el món. Potser és compromís, potser és passió… Ambdues es queden curtes per expressar allò comú que crida el jovent a compartir un temps de la vida a una organització com són les Joventuts Socialistes.

Allà fou on vam conèixer en Joan Gaspar Vallori, un jove dinàmic, estudiant d’història, entrenador de tenis, culer, amb una capacitat extraordinària de feina i una mirada especial, acurada i amorosa cap a la ciutat que el va veure néixer i créixer: Alcúdia.

Vàrem créixer a Joventuts Socialistes, hi vam dedicar la nostra joventut hi aprenguérem a fer-nos grans, a estimar, a cuidar-nos, a protegir els valors democràtics, la necessitat imprescindible de no sempre estar d’acord, de com milloren les idees a escoltant-nos els uns als altres, però sobretot com milloram com a persones, com a societat, quan aprenem a compartir espais i idees.

No va perdre mai l’ocasió d’estirar cap allà qualsevol esdeveniment que celebràvem a l’organització: jornades de formació, congressos, actes de reivindicació i accions de denúncia. Però si hi havia una cosa que en Joan Gaspar estirava i impulsava amb força era la cohesió i la implicació de tothom. Va ser en aquella etapa quan vam conèixer de primera mà les institucions europees, tant a Estrasburg com a Brusel·les i l’organització, per descomptat, va ser cosa seva. Viatjàrem en grup a conèixer el Parlament Europeu, el mateix viatge que, vint anys després i unes poques canes més, va repetir amb el seu alumnat de l’institut el mes de febrer.

Venen a la memòria moltes històries i anècdotes, cada un de nosaltres té la seva. Les guardam com un petit tresor al nostre cor, però no podem deixar de contar una de les històries més emotives que vam compartir: la tercera edició dels premis Isabel Coll, una edició especial, que vam celebrar a Inca i que com a estudiant d’història, va voler que es convertís en un homenatge a totes les famílies de les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista, que havien tingut un familiar lligat a la nostra organització juvenil. Havia de ser un acte per recordar i ho va ser. Vam poder tenir la sort de comptar amb la presència de la companya i activista que va donar nom als Premis que cada any atorguen les Joventuts Socialistes de les Illes Balears, Isabel Coll Martí. I també, amb el President Antich. Encara ara recordam aquell dia pel seu impacte i emoció a les nostres vides. Enmig del fred d’aquell vespre d’abril a cel obert, ens escalfàrem amb la calidesa i la tendresa de les paraules i dels sentiments que expressaven al parlar, tant les víctimes com les seves famílies. En Joan Gaspar ho va fer possible.

Aquests dies, farà ja dos mesos d’ençà que en Joan Gaspar va partir. Un home savi, d’aquells que necessitam a la vida per a demanar consell, per a contar-li coses, per a sentir amb la seva gran capacitat d’empatia. Malgrat encerts i errors, sempre el teníem a prop, sempre el sentirem a prop i sempre seguirem al seu costat, perquè en Joan Gaspar sempre serà amic, sempre serà família.

La seva bondat, l’afabilitat i senzillesa teixien com si es tractés d’una gran capa suau de vellut, tota la seva personalitat, que posava sempre en pràctica a qualsevol àmbit de la seva vida, ja fos el polític, el social o l’educatiu. T’enyoram i no t’oblidarem mai, estimat amic.

Les teves companyes i els teus companys de Joventuts Socialistes de les Illes Balears 2006-2016.