El camp balear: resistir o liderar

Ha arribat el moment d’obrir una nova etapa per al camp de les Illes Balears que reforci la capacitat productiva del sector reduint dependències externes; que recuperi la salut del sòl per produir més aliments i més nutritius; i que avanci cap a explotacions agràries més resilients i estables davant la crisi climàtica i els mercats globals per tal de guanyar en rendibilitat econòmica. Aquest és el gran debat pendent del camp balear.

Malauradament, l’avantprojecte de la llei agrària que ha presentat el Govern ignora aquestes qüestions. Sorprèn que, davant els reptes estructurals que afronta el sector, perdi l’oportunitat de fixar les mesures necessàries per incrementar la capacitat productiva, reduir vulnerabilitats externes, millorar la qualitat alimentària o reforçar l’autonomia de les nostres explotacions. De tot això pràcticament no en parla.

La proposta, presentada pel conseller, posa l’accent sobretot, en la flexibilització d’usos urbanístics i en les activitats complementàries a l’activitat agrària dins el sòl rústic. El Govern continua apostant per la terciarització del camp. Un error que ja començam a pagar car.

El futur agrari balear no hauria de passar simplement per cercar noves fonts d’ingressos al sòl rústic diferents a les de la producció agrària. Ni tampoc per convertir el territori agrari en una extensió d’altres activitats econòmiques. Les activitats complementàries poden ajudar a reforçar la viabilitat de moltes explotacions, però no poden substituir la funció principal del camp: produir aliments, mantenir territori i generar valor afegit des de la mateixa activitat agrària.

Aquest és el gran debat de fons que l’avantprojecte de llei agrària evita afrontar. En un context de crisi climàtica, escassetat hídrica, dependència exterior i volatilitat dels mercats globals, a les Illes necessitem una política agrària que pensi en termes de sobirania alimentària, resiliència i autonomia productiva. Necessitem una estratègia que reforci la fertilitat dels sòls, redueixi la dependència d’inputs externs i protegeixi el sòl agrari davant usos impropis i processos de degradació territorial.  

I precisament aquí és on a les Illes Balears tenim una oportunitat extraordinària.

Mentre gran part d’Europa comença ara a replantejar els límits dels models agrícoles més intensius i dependents de fertilitzants químics, fitosanitaris i energia externa, les Illes ja disposen d’una base sòlida sobre la qual construir una alternativa. Avui, més del 20% de la superfície agrària útil de les Illes es gestiona amb criteris ecològics. En alguns sectors, com la vinya, aquest model ja és majoritari. No és una anècdota. És una avantatge estratègica.  

Per dimensió, per singularitat territorial, per biodiversitat i per coneixement acumulat, a les Illes podríem convertir-nos en l’avantguarda mediterrània d’una agricultura resilient i regenerativa. Un model capaç de connectar producció alimentària, paisatge, sostenibilitat, gastronomia i identitat territorial. No per romanticisme, sinó perquè cada vegada serà més valuós produir aliments amb menys dependència externa, menys vulnerabilitat climàtica i més qualitat diferenciada.

I aquest hauria de ser el gran objectiu de la nova llei agrària: convertir la singularitat insular en un avantatge competitiu.

Però això exigeix una ambició més gran de la que avui reflecteix l’avantprojecte de llei agrària del Govern del PP. Exigeix apostar de manera clara per la producció ecològica i regenerativa. Impulsar la innovació i la recerca adaptada a les condicions mediterrànies. Reforçar la compra pública alimentària de producte local. Facilitar l’accés a la terra i el relleu generacional. Reconèixer els serveis ambientals que genera la pagesia. I entendre que el futur del sector no es jugarà només en la quantitat produïda, sinó en la qualitat, el valor afegit i la capacitat de diferenciar-nos davant el món.    

Perquè el camp és economia, però també identitat col·lectiva, paisatge, cultura i cohesió territorial. I una part essencial del que som com a poble.

Precisament per això, a les Illes Balears no hauríem d’aspirar simplement a adaptar-nos als canvis que venen. Hauríem d’aspirar a liderar-los i convertir-nos en referent d’un model agrari mediterrani.