Repercussions de la 4a reforma constitucional per Formentera, Balears i Espanya (i II)

Com ja vàrem explicar, succintament en la primera part d’aquest article, ja és una realitat la Reforma constitucional, de 19 de maig de 2026, publicada al BOE núm. 123, de 20 de maig de 2026. Ja s’ha modificat l’apartat 3 de l’article 69, tot això de cara a què en les pròximes eleccions a Corts Generals, l’illa de Formentera triï un senador o senadora, per aquesta circumscripció electoral, just acabada de crear, davant la Cambra de la representació territorial d’Espanya, i independent, del o de la que triï l’illa germana d’Eivissa.

Aquesta Reforma i creació de la circumscripció pròpia al Senat, per Formentera, i no per Eivissa-Formentera, és una fita importantíssima de cara a culminar la majoria d’edat administrativa i política, completa, de Formentera, com ja es va iniciar de manera decisiva en 2007, en virtut de la Reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, segons la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, quan es creà el Consell Insular de Formentera i es restringí l’originari Consell Insular d’Eivissa i Formentera -recuperat en el temps de la preautonomia per a les Pitiüses com a conjunt, a l’inici de la Transició democràtica i l’aprovació de la Constitució de 1978-, a l’illa d’Eivissa.

Així com a la primera part he esmentat fins a 9 fites rellevants politicoadministratives i simbòliques, tot explicat de manera necessàriament molt i molt esquemàtica, atès que la qüestió mereixerà de l’estudi detallat de la multitud de repercussions que la Reforma constitucional comporta (ja siga per allò que es diu al Preàmbul, ja siga per allò que es diu al text normatiu pròpiament dit), ara ens correspon versar d’altres conseqüències, també d’alt voltatge administratiu, jurídic i simbòlic: en el plànol estricte del Dret lingüístic i toponímic, per a les Balears i per al conjunt de l’Estat -pel rang de la Norma de què es tracta, el màxim possible, en tractar-se de la Constitució; en el relatiu a les repercussions directes que la modificació de l’apartat 3 de l’article 69 del Text Constitucional també té literalment per a les Illes Canàries i, sobretot, en la contribució d’aquesta Reforma a la construcció i millora de l’Estat autonòmic, com un tot, tal i com tractarem de desglossar de manera resumida, però amb prou contingut substantiu de fons.

Pel que fa a la qüestió lingüística i toponímica, la repercussió de la Reforma constitucional és més que rellevant en la totalitat del Dret espanyol perquè reconeix el nom oficial de la Comunitat Autònoma -Illes Balears- en llur forma catalana, com a única i exclusiva, a tots els efectes i en tots els ordres, sense excepció de cap mena a l’hora de la seua cita i ús per tots els poders públics de l’Estat, a Espanya i a l’estranger, de tal manera que estam davant d’una conquesta irrefutable, un avanç absolut en l’àmbit d’ús oficial de la forma toponímica catalana, que passa a tenir rang constitucional, i que, ara per ara, no ha succeït amb cap altra llengua oficial (i topònim corresponent), de cara a llur citació, en el text en castellà de la Constitució, tot emprant-se necessàriament i de forma preceptiva i, reiteram, exclusiva, el topònim en català.

Emperò, si bé l’anterior ja és un esglaó que ha consolidat la llengua catalana pel que fa a l’ús exclusiu d’aqueix topònim, també és cert que no s’ha aconseguit que, com varen proposar, per unanimitat, el Consell Insular de Formentera i el Parlament de les Illes Balears, el topònim Eivissa aparegués en la versió oficial en castellà del text, així, tal qual, en la llengua pròpia de l’illa (segons la tradició secular del topònim: Eivissa i exigia sobretot la normativa internacional relativa a la protecció estricta del Patrimoni Immaterial i de la toponímia en si mateixa), i no Ibiza, com ha acabat escrivint-se, en ares al consens; però també és cert que, en paral·lel, la Reforma de l’apartat 3 de l’article 69 del Text Constitucional ha repercutit, en plena solidaritat amb les Canàries, per a bé, i de retruc, de cara a la cita correcta i auto-centrada, de les illes de El Hierro i de La Gomera, tal qual recull oficialment l’Estatut d’autonomia de Canàries, des de 1982, en 1996 i en la versió actual de 2018, amb la qual cosa, també s’ha actualitzat, en això, la Constitució i ja no se’n parla de “Hierro” i de “Gomera”, sinó que la Norma fonamental fa seua la dicció estatutària i s’hi identifica plenament.

També resulten prou interessants les versions en euskera i en gallec del text de la Reforma Constitucional, a propòsit del nom de les institucions illenques, dites en aquestes llengües i, pel que fa a la toponímia, amb ple respecte a la toponímia escrita en català, en la versió basca (Eivissa) i en la gallega (escrita com a Eivisa, i no Ibiza).

La qüestió toponímica tractada ha passat a la Història del Constitucionalisme espanyol, amb tot un corpus de discussions i consideracions, a les Corts Generals, que mereixerà ser estudiat i descrit en el futur amb tot detall, inclòs l’encert en la citació estricta del nom de les institucions illenques en els textos en castellà, amb una idea d’interiorització i apropament plens a la tradició insular, raó per la qual aconsellam que, en futures reformes de l’Estatut d’autonomia, en concret de les institucions esmentades en l’article 39 (a propòsit del sistema institucional autonòmic), s’emuli l’Estatut d’autonomia valencià i apareguin citades, sempre i només, en la llengua pròpia.

En relació a l’apartat 3 (modificat) de l’article 69 de la Constitució no ha arribat a ser una realitat reconeguda explícitament, però algun dia ho serà, l’evidència del fet que si bé ja la Constitució, en aqueix apartat ja no es parla d’”agrupacions d’illes” de cara al Senat (concepte jurídic, en aparença eliminat), en el fons material o substantiu de base geogràfica, pel que fa a l’illa de Lanzarote, en estar-hi adscrita a aquesta segons l’Estatut d’autonomia de Canàries, l’illa de La Graciosa, la vuitena illa canària habitada, algun dia així s’haurà de plasmar també a la Constitució, com ja aviat ho serà la designació oficial del Cabildo de Lanzarote, en execució de l’Estatut d’autonomia i de la nova Llei de Cabildos, ara en tramitació, que passarà a dir-se “Cabildo de Lanzarote y La Graciosa”, raó per la qual, efectivament, sempre tendrem aqueixa “agrupació” material: la de “Lanzarote - La Graciosa”, tot i que, ara per ara, no hagi emergit al Text Constitucional.

A més a més, i qüestió de caire estructural i fonamentació intangible de l’ordre jurídic i del moral, al Preàmbul de la Reforma es conté una frase, no menor, sinó molt rellevant, que explicita tota una Declaració de Principis i de compromís, de tots, en pro de la significació del Text Constitucional com a eina permanent per la Democràcia, i del que aquesta representa per a l’esdevenir històric d’Espanya en llibertat i progrés, quan diu, textualment, que “(l)’aprovació de la Constitució de 1978 comportà la restauració de la democràcia als pobles d’Espanya”, la qual cosa ens lliga amb l’expressió més profunda d’identificació amb el reconeixement dels drets humans, de la pluralitat i de la diversitat constitutiva innata de l’Estat, i dels pobles -constituïts en nacionalitats i regions- que el formen, i de com això començà a bastir-se, i omplir-se de contingut, a partir del 14 d’abril de 1931.

No en va, estam davant, amb aquesta Reforma Constitucional, tot i que puga semblar poca cosa, d’un supòsit inèdit en el panorama constitucional viscut i conegut perquè es tracta de la primera reforma de la Constitució que prové d’una iniciativa feta des de fora de Madrid i que ha reeixit, si bé no exactament com es promovia des de les Illes Balears, però el resultat final ha set bo, perquè plasma que l’Estat de les autonomies, tan denostat per alguns, avança, inclosa la reivindicació del Senat i la plasmació i reconeixement de les singularitats territorials de tota Espanya, en particular en els dos arxipèlags.

Reiter, finalment, que és una satisfacció insospitada haver participat, com a Secretari habilitat nacional del Consell de Formentera, amb el llavors Lletrat de la institució, Sr. Josep Costa i Rosselló, allà per 2017 (i finalitzat l’assumpte en maig de 2026, qui ho havia de dir!), en la redacció primigènia de part del text que ha acabat aprovant-se per les Corts Generals, tot això amb la màxima modèstia i humilitat per part nostra, però expressió, d’una responsabilitat enorme i del que implica estar davant d’una fita/oportunitat que molt poques vegades es donen a la vida d’uns juristes, i que, sortosament, ha reeixit.

Estam, en conseqüència, i ens congratulam, per Formentera, tots d’enhorabona i joia!

Ángel Custodio Navarro Sánchez.

Secretari general, habilitat nacional del Consell Insular de Formentera.

Vocal del Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears.