Un humanoide budista

Només em faltava veure això, un robot, és a dir, un autòmat, androide o màquina —podeu posar-li el nom que vulgueu—, però diguem-li humanoide, que és la paraula més propera a humà, el novici Gabi —aquest és el nom que ha rebut—, tot cofoi amb la vestimenta budista i el rosari al voltant del seu coll, enmig d’una multitud encuriosida, va pronunciar els vots en una solemne cerimònia en un dels temples més famosos de la ciutat de Seül (Corea del Sud), el de Jogyesa, que pertany al budisme Seon, una de les branques del budisme Mahayana (de caràcter més universalista, que subratlla la importància de la compassió i la responsabilitat social mitjançant les accions del bodhisattva, un ésser que retarda voluntàriament l’alliberament per tal d’ajudar als altres). Aquests vots són: per nombrosos que siguin els éssers, faig el vot d’alliberar-los a tots; per innombrables que siguin les il·lusions, faig vot de vèncer-les totes; per abundants que siguin les portes del dharma, faig el vot de travessar-les totes; per perfecte que sigui la Via de Buda, faig vot de realitzar-la. Aquests quatre vots es reciten diàriament en acabar el zazen (za, significa ser assegut i zen, meditar, concentració). De fet, els vots foren substituïts per preceptes per a un budista que no és humà, com la defensa de la vida, no fer mal a altres robots o semblants, escoltar i respectar a l’espècie humana i actuar sense enganyar ningú. Preceptes que ben bé ens els podríem aplicar a nosaltres mateixos.

Si Gabi fos de la tradició cristiana, ho tindria fàcil guardar els vots de castedat, obediència o pobresa; segurament, que tots tres els compliria a la perfecció, sense gairebé ni esforçar-se. No hi hauria lluita interior per a vèncer les temptacions que hi ha en el món exterior, segons l’argot conventual. Potser el que li podria comportar alguns maldecaps seria el d’obediència, en el sentit que les màquines, en un moment o altre, es poden rebel·lar contra el seu creador. Recordeu-vos de la pel·lícula de culte Blade Runner, la primera, protagonitzada per Harrison Ford, on els replicants, els models més perfectes segons la genètica humana, el Nexus-6, s’havien revoltat a les colònies perifèriques del voltant de la terra. És ciència-ficció, però, pas a pas, la realitat dels humanoides, és més que evident.

Segons les autoritats budistes del temple de Jogyesa, amb la posada a punt i la promoció de Gabi, la intenció que hi ha al darrere ha estat la d’incorporar la intel·ligència artificial a la tradició budista sense por en una nova era, la de la IA, i orientar els avenços cap a la pau mental i la il·luminació, com una etapa fonamental en l’evolució intel·lectual de la civilització humana. Es tracta de no estar desconnectats amb les noves realitats científiques o tecnològiques que ens envolten i que condicionen la nostra vida. La tecnologia a les ordres d’una nova humanitat confinada als rituals i a les tradicions del passat. Recordo que en les esglésies catòliques es va passar dels ciris de cera, els de tota la vida, a ciris elèctrics que imitaven la flama dels anteriors, tot i que no era el mateix, era quelcom més fred. Al principi, a la feligresia el canvi no els va agradar gens, mancava d’autenticitat. Sens dubte que són més nets que els ciris tradicionals, no embruten, no contaminen, no hi ha risc d’incendis, no has de perdre el temps reposant nous ciris una vegada consumits els que s’han encès. En fi, sembla que tot són avantatges i la gent si ha anat acostumant. Per qüestions higièniques, arran de la Covid-19, en moltes esglésies han posat dispensadors automàtics d’hòsties en el fet que quan entra el devot i vol combregar pitja l’expenedor i l’hòstia cau en la patena on el capellà les consagrarà durant la missa. També serveix com a control estadístic dels qui participen en l’eucaristia.

Amb tot, tornant als monjos budistes, no deixa de ser xocant llurs explicacions. Cert, que Gabi podrà recitar les escriptures des de la A fins a la Z sense equivocar-se ni una iota o, fins i tot, imitar el sermó d’un dels seus líders religiosos, però pot experimentar realment el sofriment, la compassió o la profunda realitat de la impermanència? Perquè l’essència del budisme no és una simple recopilació d’informació, és un camí de transformació interior. Els ensenyaments de Siddharta Gautama (més tard, anomenat Buda), es varen centrar en l’exploració de la ment humana, el sofriment, la consciència i la llei de causa i efecte. Assolir la il·luminació és un estat de consciència o coneixement espiritual que va més enllà de la vida conscient, i que només es pot aconseguir a través d’un llarg període de coneixement i meditació. Es tracta d’alliberar-se del dolor i del desig, l’alliberament de tots els lligams de la il·lusió i de la mateixa individualitat. Aquest és el desideràtum del budista: cessació del desig, eliminar el patiment, alliberar-se del ‘samsara’ i del ‘karma’. Aquest procés no ho pot fer una màquina. La tecnologia pot ajudar a difondre el missatge religiós, àdhuc es pot reduir a pur entreteniment, però mai podrà substituir el desvetllament interior de l’ésser humà. Davant d’aquesta notícia, alguns s’han preguntat: què significa realment ser humà, i d’on sorgeixen genuïnament la compassió i la saviesa?