La conselleria d’educació, oposicions i altres

A poc a poc, ens anem acostumant que en la conselleria d’Educació hi hagi canvis ‘substancials’ —que no significa que siguin millors—, sobretot quan s’esdevé un capgirament ideològic en el govern autonòmic amb motiu de les eleccions que es fan cada quatre anys. Fins fa un parell d’anys, era el partit Socialista que en tenia l’exclusiva, ara és el partit Popular que porta les regnes de l’Educació a les Balears, amb el permís o a l’ombra, de Vox, que condiciona, i de quina manera, el relat educatiu. El que aconsegueix lligar un, l’altre el desfà, un avança i el següent retrocedeix o viceversa, i cadascú vol deixar la seva empremta, encara que sigui fent entrar les propostes educatives amb calçador. Així ha passat amb el Treball de Recerca (TR) a batxillerat, que va començar sent una assignatura obligatòria per a convertir-se actualment en una optativa, davant del batibull que va suposar la seva implementació. Tot massa ràpid, sense la serenor necessària per a fer les coses com cal.

L’educació sembla un acordió rovellat que fa un so estrident, un estira-i-arronsa, on el vessant ideològic, malauradament, marca el ritme educatiu de la comunitat quan hauria d’estar fora d’aquest àmbit. Ara provem això, si no funciona, demà provarem una altra cosa; ara construïm, l’endemà, destruïm. En perspectiva, no hi ha un horitzó capaç de mantenir durant uns anys un sistema educatiu que agradi a una majoria, potser perquè la conformitat és simple utopia i no realitat. No hauria de ser així, però a l’hora de la veritat, és més que evident. Els responsables, tant d’un costat com de l’altre, sempre neguen que al darrere hi hagi una qüestió ideològica que va més enllà de la fal·làcia d’esquerres o de dretes, perquè el que prima en ambdós extrems és un pragmatisme capitalista empresarial desbocat. Només cal que donem un cop d’ull als últims deu anys, per a no anar més lluny.

Un exemple que s’ha donat últimament, el partit Popular, a instàncies de Vox, rebaixarà el requisit del català (mallorquí) en les administracions balears en les places de difícil cobertura i inclou el castellà com a llengua vehicular a les escoles. Un tema que ja teníem realment superat i acceptat, ara torna a la palestra pública de la mà de Vox, per a barallar-nos de nou per la llengua; sempre hi ha algú que posa zitzània allà on hi havia pau. Endemés, en el mes de març s’ha materialitzat la derogació de la llei de memòria històrica a les Balears, amb la idea, diuen, d’equiparar el franquisme amb la democràcia. Vaja, una fal·làcia més, franquisme igual a democràcia, és què ens volen colar un gol?

D’altra banda, falta poc per a les proves d’accés a la universitat (PAU), que seran el 2, 3 i 4 de juny en convocatòria ordinària, amb una altra d’extraordinària a finals de juny i principis de juliol, on es decideix el futur de molts joves. Moltes famílies estan amb l’ai al cor. Tot el segon de batxillerat va enfocat en aquesta direcció, es preparen durant tot el curs i fan exàmens que simulen els formats que es faran servir a les proves de la PAU i el temps per a gestionar-lo. En un article recent de Nacho Meneses, en el diari El País, esmenta que la PAU recompensa respostes molt entrenades malgrat el tomb competencial que ha volgut introduir la LOMLOE, centrada en l’aplicació pràctica dels coneixements. Agradi o no, la lògica de l’examen és encara molt memorística, perquè l’alumnat tan sols aprèn com passar els exàmens. Amb això no vull dir que la memòria no sigui rellevant, ho és, perquè és una part del nostre sistema cognitiu. Una de les queixes més recurrents sobre la PAU és la desigualtat i falta d’homogeneïtat en l’àmbit estatal, ja que cada comunitat autònoma esbossa els seus propis exàmens, que sembla que perjudica uns i beneficia altres. La paritat és el gran debat actual de les diverses administracions educatives de l’Estat. I davant la possible ingerència de la IA en les proves de selectivitat, algunes autonomies introduiran detectors de freqüència en els exàmens, per si de cas. Un jove, en el discurs de graduació de l’etapa d’ESO, davant pares i professorat, donava les gràcies a la IA perquè els va ajudar a graduar-se. La intromissió de la IA té dues cares, i segons com s’usi, perjudica o afavoreix el desenvolupament cerebral dels joves.

Finalment, ja tenim en marxa les oposicions per al personal docent, que varen començar el 9 de maig amb l’acte de presentació i la primera prova selectiva (part A i B), un mes i mig abans que de costum. La decisió del conseller, Antoni Vera, d’avançar les oposicions, ha encès als principals sindicats d’ensenyança, que han manifestat el seu rebuig a l’hora d’imposar unes dates sense tenir el consens de la Mesa Sectorial. Demanaven consensuar aquesta decisió i que fos aplicada a partir del curs vinent. Sempre s’imposa fer les coses a correcuita, collir la fruita verda i no deixar-la madurar a l’arbre i que caigui pel seu propi pes. Fins i tot, entre els docents interins que s’han de presentar a les proves i pels mateixos membres dels tribunals, ha creat no poques molèsties, perquè coincideix amb el final de curs, enmig d’exàmens i de sessions d’avaluació, a més del poc temps que han tingut els opositors per a planificar la seva preparació. Alguns s’han queixat que la designació del voluntariat per a formar part dels tribunals, ha estat poc transparent, perquè hi ha tribunals que no tenen prou experiència docent per presidir com correspon unes oposicions, perquè són persones que han estat estabilitzades recentment i porten manco temps en la matèria que examinen. Mentrestant, la Conselleria insisteix que era necessari avançar les oposicions per tal d’evitar el col·lapse administratiu que es dona a l’estiu i així quan comenci el nou curs puguin estar adjudicades totes les places. Ja veurem que passa, temps al temps.