Per què ens costa tant actuar davant la crisi climàtica?

Tot i que una gran majoria de la població considera el canvi climàtic una amenaça greu, les accions concretes per reduir-ne els efectes continuen sent insuficients. Aquesta és la paradoxa que analitza la investigadora en ciències cognitives Mélusine Boon-Falleur, professora a Sciences Po París, en una entrevista publicada per Le Monde dins del pòdcast Chaleur humaine. Segons l’experta, el principal obstacle no és la manca de coneixement científic ni de solucions tècniques, sinó les dificultats humanes, psicològiques i socials que impedeixen «passar a l’acció».

Boon-Falleur explica que els humans tendim naturalment a prioritzar els beneficis immediats davant dels beneficis futurs. Aquesta tendència, que té una base biològica i social, és especialment problemàtica en la lluita climàtica: els esforços necessaris són immediats, mentre que els resultats positius només es percebran a llarg termini. Per això, moltes persones tenen dificultats per modificar hàbits o assumir sacrificis avui per evitar conseqüències futures encara abstractes.

La investigadora insisteix també que no tothom té les mateixes possibilitats d’actuar. Hi ha barreres estructurals importants: no és igual viure en una gran ciutat amb transport públic que en una zona rural on el cotxe és indispensable. Les persones amb menys recursos sovint viuen al dia i tenen menys capacitat per planificar decisions a llarg termini. En canvi, les persones amb més poder adquisitiu acostumen a tenir una petjada ecològica més elevada a causa dels seus nivells de consum i mobilitat.

Un altre dels problemes és la percepció limitada dels riscos climàtics. Molta gent sap que el planeta s’escalfa, però no acaba d’entendre què significa això en la vida quotidiana. Conceptes com «1,5 graus més» poden semblar massa abstractes i poc alarmants. Per aquest motiu, Boon-Falleur defensa una comunicació més clara i accessible, capaç d’explicar tant els perills reals com les possibles solucions.

En aquest sentit, considera fonamental evitar els discursos excessivament catastrofistes. Fer por sense oferir alternatives genera el que la psicologia anomena «indefensió apresa»: la sensació que no hi ha res a fer i que qualsevol esforç és inútil. Aquesta percepció pot provocar desmotivació, ansietat i fins i tot «burn-out ecològic». Segons la investigadora, cal alertar sobre la gravetat de la situació, però també mostrar exemples d’accions efectives i canvis possibles.

L’entrevista també posa l’accent en la dimensió col·lectiva de la transició ecològica. Boon-Falleur recorda que la responsabilitat no pot recaure únicament sobre els individus. Històricament, grans empreses contaminants han impulsat el discurs de la «petjada de carboni individual» per desplaçar l’atenció de les seves pròpies responsabilitats. Per això, la investigadora defensa canvis sistèmics: noves regulacions, polítiques públiques i transformacions dins les empreses i institucions.

Tot i així, la psicologia continua sent essencial per entendre com s’accepten o rebutgen aquestes mesures. Polítiques com les restriccions al trànsit o els impostos ecològics només poden funcionar si una part important de la societat les considera legítimes i útils. Les normes socials juguen un paper clau: quan una pràctica sostenible es percep com a «normal», és molt més fàcil adoptar-la.

A Palma hem tengut una mostra molt evident de les resistències institucionals a l’adaptació al canvi climàtic. Després d’un any de converses vàrem obtenir l’acord del Batle de Palma per crear una moció aprovada per unanimitat de tots els grups polítics, - seguint l’exemple de Paris- per crear una comissió de tots contra el canvi climàtic. Malauradament es va produir el fenomen de la tala massiva de Bellesombres a la Plaça Villalonga i va trencar la confiança de les entitats socials amb l’Ajuntament. Dos anys perduts. Alternativa?. Cap, de moment

En cavi, la inestigadora Boon-Falleur manté una mirada prudent però esperançadora. Creu que la societat ja ha superat la fase de diagnòstic i entra ara en la fase de les solucions. Els pròxims anys seran determinants per decidir com es comunica i s’organitza la transició cap a una economia menys dependent dels combustibles fòssils. Per a la investigadora, actuar col·lectivament, crear noves normes socials i transformar les institucions són les claus per avançar cap a un futur més sostenible. Idò aixó.