No a la guerra

La Unió Europea va néixer amb un objectiu clar: deixar enrere la guerra i substituir la llei del més fort pel dret internacional. Aquest és el sentit de la Declaració de Robert Schuman del 9 de maig de 1950: construir una comunitat basada en la cooperació, la solidaritat i la pau. Avui, més que mai, celebrar el 9 de maig és recordar per a què serveix Europa i quin ha de ser el seu paper en el món.

En aquest context, els darrers mesos han estat marcats per una nova fase d’escalada bèl·lica irresponsable, impulsada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu contra l’Iran. Aquesta ofensiva no fa més que aprofundir la inestabilitat al Pròxim Orient, una regió que fa anys que viu immersa en una espiral de destrucció, patiment i incertesa, com veiem també a Gaza i al Líban. Davant d’això, Europa no pot ser una simple espectadora ni mirar cap a una altra banda mentre es vulnera el dret internacional i es travessen totes les línies vermelles.

Perquè la guerra no és una realitat llunyana. Ens interpel·la directament i té conseqüències que arriben també al nostre dia a dia. Ho veiem amb la pujada dels preus del combustible i de la cistella de la compra, que impacta de manera directa en les famílies. En aquest sentit, la insularitat posa encara més en evidència fins a quin punt la nostra realitat depèn d’un context internacional estable i en pau.

Davant d’aquests reptes, Europa només connecta amb la ciutadania quan posa les persones al centre de les seves decisions. Ho vam veure amb l’excepció ibèrica: quan hi ha governs progressistes amb capacitat d’incidència a Europa, es poden impulsar mesures valentes per protegir la majoria social. Per això, resulta especialment preocupant veure com forces polítiques que es presenten com a partits d’Estat, com el Partit Popular, no condemnen amb contundència els responsables d’aquesta escalada. En lloc d’assenyalar clarament a Trump i Netanyahu, opten pel silenci i l’ambigüitat. I no prendre partit, en un context com aquest, és una renúncia tant moral com política.

Aquesta actitud acaba traduint-se en una forma de submissió davant d’aquells que debiliten Europa, vulneren el dret internacional i contribueixen a empobrir la ciutadania. Perquè la guerra no només destrueix territoris llunyans, també redueix la capacitat adquisitiva de les persones treballadores i incrementa les desigualtats dins de la mateixa Europa.

Precisament per aquest motiu, es fa més necessari que mai defensar una Europa més independent, sobirana, justa i valenta. Una Europa que protegeixi, reguli i compensi; que entengui que la transició energètica no és només una qüestió ambiental, sinó també de justícia social, sobirania i seguretat. Per a les Balears, avançar cap a una Europa menys dependent energèticament és també defensar la nostra economia, les nostres famílies i la nostra qualitat de vida.

Aquest 9 de maig ha de ser una reivindicació política i moral: la d’una Europa que no es rendeix davant la llei del més fort, que defensa la pau, la dignitat i la justícia, i que assumeix un paper actiu i de lideratge en l’escena internacional.

Però, sobretot, ha de ser la reivindicació d’una Europa progressista, amb lideratges com el de Pedro Sánchez, amb presència i capacitat d’influència internacional, i voluntat de defensar aquests valors allà on es prenen les decisions.

I amb una posició molt clara: no a la guerra.