Eficiència i constitucionalitat en la gestió dels centres de salut?

El centre de salut Sa Torre de Manacor té un problema, que la direcció-coordinació del centre està qüestionada per una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears establint que la direcció ha d’estar a càrrec d’un professional de la medicina. El problema és que la directora-coordinadora, la senyora Neus Sales, que ve exercent des de 2019, té el grau d’infermeria, malgrat el resultat de la seva gestió és molt satisfactori i és valorada tant pels i les sanitaris/es i personal d’administració, com per les persones usuàries.

La sentència del TSJIB, instada pel «Sindicato Médico de Balears», conclou que la direcció dels centres de saluts han d’estar a càrrec d’un/a professional de la medicina, d’acord amb els Estatuts de l’IB-Salut aprovats el 2006.

La sentència pot ser qüestionable, tant respecte a les competències que han de tenir les direccions dels centres de salut, com l’exclusió dels i les professionals d’infermeria per desenvolupar-les.

L’article 27 dels Estatuts indica: Els centres de salut són l’estructura física i funcional on es desenvolupen les activitats pròpies de l’atenció primària en els àmbits de promoció, prevenció, atenció curativa, rehabilitació, reinserció social, així com la participació comunitària. Les funcions de la persona que assoleix la direcció del centre són: la gestió dels medis, recursos i equips humans (personal sanitari i administratiu).

A la vista que la conselleria de Salut va ser gestionada per una infermera durant vuit anys i que, almenys, un hospital públic de les Illes Balears està dirigit per un economista, pareix que els coneixements mèdics tenen una incidència molt relativa en la gestió administrativa i organitzativa dels centres de salut.

La qüestió de fons és: per què els i les infermeres no poden dirigir un centre de salut?

Baix un genèric s’exclou la professió d’infermeria, malgrat que hi ha un substrat de misogínia en l’exclusió, el 84,6% dels professionals d’infermeria són dones. Estam davant una clàusula de discriminació indirecta? La Llei Orgànica 3/2007 Per a l’igualat efectiva de dones i homes estableix: «La discriminació indirecta per raó de gènere ocorr quan normes, criteris o practiques aparentment neutres situen a persones d’un sexe en desavantatge particular enfront de l’altre».

A diferència de la discriminació directa, la discriminació indirecta és estructural i es detecta pels seus efectes desfavorables, a menys que es justifiquin objectivament per una finalitat legítima i medis adequats. Té una aparença neutral i un impacte desproporcionat, en aquest cas sobre les infermeres, una majoria qualificada que no tindrà opció. La doctrina de la discriminació indirecta l’ha establerta el Tribunal Constitucional a les sentències 145/1991, 91/2019 i 70/2020.

La sentència no és definitiva, el termini per apel·lar finalitza el 12 de maig. Si l’IB-Salut procedeix a interposar el recurs pertinent, tal volta hi podrà haver una revisió més aproximada a la constitucionalitat.