La formació professional no pot ser un luxe

Estem immersos en un moment de canvi constant, un moment en el qual col·lectivament pensem quines illes volem tenir i quina societat volem ser. Les dades macroeconòmiques són positives, però les persones treballadores tenim serioses dificultats per arribar a final de mes. Per aquest motiu és necessari iniciar de forma urgent un viratge en les polítiques públiques i en el model econòmic que ens està ofegant.

Segons dades del SOIB (Servei d’Ocupació de les Illes Balears) sobre els contractes registrats aquest primer trimestre d’any, només el 12% de les contractacions requereixen uns estudis superiors, el 58% estudis secundaris i el 26% estudis primaris. Aquestes dades reflecteixen que el mercat laboral és de molt baixa qualificació, la qual cosa repercuteix en unes condicions laborals i uns salaris precaris.

Des del sindicat sempre hem fet una aposta en la transformació del model productiu de la mà de la formació i la qualificació de les persones treballadores. Un model formatiu que ha d’estar sustentat per l’oferta pública, amb uns objectius clars, que tingui en compte les necessitats de les inevitables transformacions del món dels treballs, que no deixi a ningú enrere i que estigui centrat en les persones i no en les empreses.

Més enllà de les dades, el que ens importa són les solucions, què estan fent les empreses i el Govern de les Illes perquè això canviï? Gairebé res. Es parla molt, però les decisions i accions concretes que es posen en marxa desfavoreixen una millora de la formació i qualificació de les persones treballadores, un augment dels seus salaris i una millora de la productivitat.

En primer lloc, s’ha de tenir en compte que l’IQPIB (Institut de Qualificacions Professionals de les Illes Balears) ha minvat molt significativament els seus efectius fins al punt que s’han hagut de tancar les inscripcions a moltes de les famílies professionals que s’havien aconseguit obrir.

L’existència d’aquests processos d’acreditació representen una de les vies més atractives per a les persones treballadores en actiu per accedir a les qualificacions a través de l’acreditació de l’experiència laboral i la formació no formal. Des del sindicat pensem que aquest procediment és clau perquè els treballadors i treballadores que ja fan feina tinguin l’oportunitat d’acreditar la seva experiència i iniciïn el camí de la formació. Una altra ocasió perduda per a la formació i transformació del model econòmic de les nostres illes.

També, cal saber que fa més d’un any que des del sindicat es reclama la negociació i posada en marxa del III Pla Estratègic de Formació Professional que segons l’administració educativa i laboral sempre està a punt, però mai arriba per concretar-se. El que és més preocupant, no se li dona el valor estratègic que al meu entendre hauria de tenir. És una negligència d’aquest Govern no prioritzar l’elaboració d’aquest pla sobretot quan veiem que la xarxa de centres concertats creix i creix en detriment de la xarxa pública i que el Govern, en lloc de posar-hi remei, es dedica a tornar fons europeus per incapacitat d’execució.

Per acabar d’arrodonir la situació, ens trobem un SOIB que prioritza les formacions més baixes, quedant menys fons per a la inserció i ocupabilitat de les persones amb qualificacions superiors. Això sí, aquestes subvencions que abans eren exclusivament per al sector públic ara també hi poden accedir empreses privades. També es prioritzen les formacions en empreses privades a través del «Xec Formació», aposta estrella del SOIB, en detriment de l’enfortiment de la xarxa de centres públics de formació professional. Tot això decidit de forma unilateral. Cal recordar que tenim un Pla d’Ocupació de Qualitat de les Illes Balears que s’ha de desenvolupar de forma conjunta i consensuada amb les entitats que el varen signar i en el que s’inclouen moltes mesures de formació i qualificació. És necessari posar-les en marxa de forma negociada.

Després de tot, ens cal parlar de les empreses. Si els i les empresàries no valoren la formació, l’exigeixen i la remuneren, continuarem sense tenir incentius per estudiar en comptes de posar-nos a treballar tot d’una arribar a l’edat legal. En lloc d’invertir en formació, es dediquen a posar traves per donar els permisos per formació a les persones treballadores, a criminalitzar-les quan es posen malaltes o atribueixen la baixa productivitat a la tasca dels treballadors i treballadores en lloc d’assumir que és el model de negoci que tenim aquí el que és de baix valor afegit.

El repte és gran i si sabem cap a on volem anar, recórrer el camí serà molt més fàcil. Per favor, menys paraules, menys excuses i més feina.

*Maria dels Àngels Aguiló és Secretària d'Ocupació de CCOO-Illes Balears