Un Primer de Maig marcat pel No a la guerra

Aquest Primer de Maig arriba en un context internacional molt preocupant, amb el conflicte bèl·lic entre els Estats Units i l’Iran; amb l’inici de l’any, amb una intervenció militar a Veneçuela fora de la legalitat. Patim «una crisi greu en què el dret internacional ha botat pels aires i els drets humans es trepitgen cada dia amb una impunitat total», com recull el manifest de Mallorca per la Pau, sense deixar de costat el genocidi del poble palestí.

Som conscients que l’increment de la despesa militar es fa a costa de la sanitat, l’educació, les pensions i els drets socials. Fa anys que vivim una ofensiva global contra la classe treballadora i el capitalisme neoliberal desbocat respon amb més precarietat, més autoritarisme, més control i més conflictes. Per això, davant la guerra i el militarisme, defensam la pau, la vida i la cooperació entre els pobles.

Un any més, hem de parlar de l’accés a l’habitatge, que s’ha convertit en un problema global, amb una incidència sagnant a les Illes. Segons dades del Fòrum de la Societat Civil de Mallorca, l’habitatge s’ha convertit en una «emergència estructural»; en comptes de ser un dret, ha esdevingut un bé de consum, només a l’abast d’una minoria. La precarietat laboral i la manca de polítiques públiques d’habitatge o de control de preus en són la causa.

Malgrat tenir a les Illes els increments salarials pactats per conveni més elevats de l’Estat, el cost de la vida es menja totes aquestes pujades; cosa que també passa amb el darrer Acord de la Funció Pública estatal per als pròxims quatre anys, del tot insuficient. Amb aquestes condicions es consolida cada cop més la figura del «pobretariat», treballadors pobres que no poden viure amb dignitat.

40 anys de la Llei de normalització

Enguany es compleixen 40 anys de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears, que comptà amb el suport de tot l’arc parlamentari, un fet avui dia impensable. Des de l’STEI hem estat sempre molt exigents amb aquesta normativa, ja que, al nostre parer, cap Govern autonòmic l’ha desplegat mai en la seva extensió i totalitat.

Volem posar l’èmfasi en la presència del català en el món del treball, una passa cabdal en el camí de la seva normalització, molt enrere d’allò desitjat; n’hi ha prou amb veure que en la Funció pública cada cop hi ha més espais en què la llengua pròpia deixa de ser un requisit, a la sanitat, administració autonòmica i local, educació... Un retrocés que de cap manera es pot admetre, tampoc en el sector privat. Amb una situació així, on queden els drets lingüístics dels catalanoparlants?

L’STEI reivindica la importància que pertoca al Primer de Maig i el seu valor dins la lluita de la classe treballadora, i no pot passar un any més com un dia de festa buit de contingut sociopolític. Fa anys que els poders econòmics intenten desprestigiar el concepte de classe i la importància de la lluita col·lectiva, en què l’únic valor imperant és l’individualisme i la recerca exclusiva del benestar personal.

Mentre es promou la guerra, s’aprimen les polítiques que garanteixen una vida digna. És indispensable que des de tots els espais, entitats i moviments socials per un món més just es reclami al poder un compromís real amb el desarmament i la resolució pacífica dels conflictes.

Visca el Primer de Maig!

Visca la lluita de la classe treballadora!