L’eròtica del paper al carrer

Sí, l’eròtica de tocar els llibres, de fullejar-los amb una certa reverència, d’ensumar-los com qui cerca una essència antiga i íntima. L’eròtica de llegir-ne les solapes, de deixar-se seduir per unes primeres línies, d’intentar esbrinar de què va abans de submergir-s’hi del tot, de descobrir qui és l’autor i quina veu s’amaga darrere d’aquelles pàgines. És un ritual senzill però profund, gairebé instintiu, que ens connecta amb una manera de llegir lenta, física, tangible, que cap pantalla no pot replicar del tot.

Mai no hem de perdre aquest plaer: el de sortir al carrer i trobar-nos amb el paper escrit, dibuixat, entintat, convertit en llibre. És un gest cultural però també vital, una manera d’habitar el món amb curiositat i sensibilitat. No hem de permetre que les plataformes ni, sobretot, la digitalització, ens robin aquesta diada tan nostra, la de Sant Jordi, amb roses i volums intercanviats a les places i als indrets a l’aire lliure. Perquè aquest dia no és només una tradició: és una afirmació col·lectiva del valor de la cultura compartida.

Aquest és un dia per reconquerir l’àgora, per recuperar el carrer com a espai de trobada, de cultura, d’esbarjo i de saviesa. Les ciutats, sovint dominades pel trànsit, el soroll i la pressa, es transformen per unes hores en escenaris oberts on la paraula escrita pren protagonisme. La festa que és de tots esdevé la festa de les taules plenes de llibres, de les flors que aporten color i fragància, dels vianants que, per un dia -i quina llàstima que només sigui un- recuperen per a si mateixos els espais entre edificis cada vegada més impersonals.

A Palma, pujau per la costa de Sant Domingo, arribau a Cort, a Santa Eulàlia, a la Plaça Major, i deixau-vos portar pels carrers com el de Sant Miquel i els seus voltants. Caminau sense pressa, amb els ulls ben oberts, sentiu-vos curiosos. Badau, badocau, fullejau. Cada portada pot ser una promesa, cada nom una descoberta, cada títol una invitació. Hi ha també una eròtica en aquest gest de buscar sense saber exactament què, de deixar-se sorprendre per allò inesperat.

Si el dia acompanya i el sol il·lumina les parades, vos creuareu amb grups d’alumnes acompanyats de mestres inquiets, amb lectors veterans i amb joves que tot just comencen a construir el seu univers literari. Tot suma, tot acompanya, tot crea un ambient que difícilment es pot reproduir en cap altre context. És una celebració viva, dinàmica, plural.

I, al capdavall, també és un gest de suport. Un suport necessari a un sector, el dels llibreters, que viu moments delicats i que necessita el nostre compromís. No podem baixar la guàrdia, no podem deixar que altres dinàmiques més impersonals o immediates acabin devorant aquest hàbit tan humà de comprar i llegir llibres. Perquè en cada llibre adquirit hi ha molt més que paper: hi ha una història, una feina, una cadena de persones i una manera d’entendre la cultura que mereix ser preservada.

Suscríbete para seguir leyendo