Mallorca: el risc de morir d’èxit

Hi ha territoris que moren per falta d’èxit. Però n’hi ha d’altres que poden començar a morir precisament per l’excés d’èxit.

Mallorca és avui un dels territoris més atractius d’Europa per viure, invertir o passar temporades llargues. El seu paisatge, el clima, la connectivitat internacional i la qualitat de vida l’han convertida en un lloc desitjat per persones de tot el món.

Aquest èxit, però, planteja una pregunta incòmoda: què passa quan l’èxit d’un territori acaba fent cada vegada més difícil que la seva pròpia gent hi pugui viure?

En un article anterior explicava que el mercat de l’habitatge a Mallorca no està determinat per una sola demanda. Hi competeixen demandes molt diferents, amb capacitats de pagament també molt diferents. Quan això passa en un territori limitat, el resultat acostuma a ser bastant previsible: el mercat tendeix a respondre a la demanda més forta.

I això és exactament el que està començant a passar a molts territoris d’alt atractiu internacional.

L’habitatge deixa de funcionar només com un bé residencial i passa a actuar també com un actiu patrimonial global. És a dir, com una manera de conservar valor, diversificar inversions o adquirir una segona residència en un entorn privilegiat.

Quan això succeeix, el mercat immobiliari pot començar a desconnectar-se progressivament de l’economia local. Els preus ja no reflecteixen només la capacitat de pagament dels qui viuen i treballen al territori, sinó també la capacitat de pagament de compradors procedents d’economies molt més grans.

El fenomen no és exclusiu de Mallorca. A Hawaii, per exemple, la pressió de la demanda residencial i patrimonial ha convertit l’habitatge en un dels més cars dels Estats Units, generant dificultats creixents per a la població local per accedir al mercat. En diverses regions dels Alps suïssos, la proliferació de segones residències va arribar a tal punt que el país va acabar limitant-les per llei per preservar l’accés a l’habitatge dels residents.

Quan aquesta dinàmica s’intensifica, les conseqüències van més enllà del mercat immobiliari. Quan els joves no poden emancipar-se, quan treballadors que sostenen l’economia local han de marxar perquè no es poden permetre un habitatge, o quan nous professionals no poden venir pel mateix motiu, el problema deixa de ser individual. Es converteix en un problema estructural que afecta el mercat de treball, el funcionament dels serveis bàsics i, en última instància, la cohesió social del territori.

És una paradoxa coneguda en economia territorial: alguns llocs no moren per falta d’èxit, sinó precisament per l’excés d’èxit.

Un territori pot començar a perdre el seu equilibri quan el mercat immobiliari deixa de respondre principalment a l’economia que hi viu.

El futur de Mallorca no dependrà només de continuar sent un lloc desitjat, sinó de la seva capacitat d’evitar que aquest mateix èxit expulsi la gent que hi viu i hi treballa.