Elles lideren la societat civil

Si donam un cop d’ull a les entitats de la societat civil de Mallorca, veurem amb claredat una realitat que sovint no es destaca prou: moltes de les més actives, persistents i representatives ONGs estan liderades o protagonitzades per dones. No és només una qüestió de presència, sinó de lideratge efectiu, de capacitat d’organització i d’una energia sostinguda que ha estat clau per defensar el territori, la memòria i la justícia social a favor dels més vulnerables.

Podem començar per esmentar Margalida Ramis. Durant anys, i encara avui, ha estat una de les veus més sòlides del GOB, especialment en matèria urbanística. Amb una combinació poc habitual de capacitat tècnica i influència social, Ramis s’ha consolidat com una figura intel·lectual de pes a Mallorca, capaç de traduir problemàtiques complexes en missatges clars i mobilitzadors.

Un altre  exemple ben conegut és Àngels Fermoselle d’ARCA, una entitat de referència en la defensa del patrimoni. Tot i que la presidència de l’entitat recau en Pere Ollers, la figura de la portaveu  ha esdevingut central. Activista constant, rigorosa en els plantejaments i incansable davant les dificultats, Fermoselle representa aquesta nova —o potser no tan nova— manera de liderar: visible, compromesa i capaç de generar discurs i acció alhora.

També cal destacar la figura de Maribel Alcazar, presidenta de la Federació de les AAVV, una persona d’una activitat gairebé frenètica, implicada en múltiples fronts i sempre present allà on cal organització i empenta. Al seu costat, trobam tota una xarxa de dones que sostenen el teixit associatiu: Edita Navarro a la Calatrava, Marilèn a Santa Catalina, o na Nina Parrón a Canamunt, entre moltes altres. Són noms que potser no sempre ocupen titulars, però que vertebren el dia a dia de la societat civil, lluitant contra injustícies urbanístiques, socials i ambientals amb una constància admirable.

Per exemple na Joana Maria Palou i na Núria Ventayol que han reobert amb força i enginy, L’Estudi General Lul·lià per convertir-lo en un centre de cultura contemporània; na Núria Riera que està al cap del Mallorca preservation Found o na Margalida Rosselló que va ser consellera de medi ambient en el primer pacte de progrés i ara està en mil lluites mediambientals com per exemple el parc verd de Son Bonet. Una altre Rosselló, na Catalina, lidera des de fa molts anys l’Associació d’Amics del Poble Saharauí de les Illes Balears, amb una feinada descomunal.

També hi trobam figures molt populars com Antònia Vicens, que lidera amb determinació l’Associació de Memòria Històrica, aconseguint avenços importants en la recuperació de la dignitat de moltes víctimes de la guerra civil. La seva trajectòria, però, també exemplifica la fragilitat d’aquests assoliments, especialment davant decisions polítiques recents com la derogació de la llei de memòria històrica, que suposa un retrocés significatiu impresentable.

Hem d’esmentar també varies dones de molta empenta en el teixit associatiu de la ciutat, com Lluïsa Dubon i Cristina Llorente presidint Palma XXI. També na Maria Gomez que ha liderat durant 10 anys la Jane’s Walk, una iniciativa internacional molt creativa per conèixer la ciutat.

En el sector de la discapacitat, el més sòlid de tots, trobam persones com na Montse Fuster Presidenta d’Amadip des de fa més de 35 anys, i que ha aconseguit que una entitat social sigui una gran empresa de molta qualitat. També na Sonia Castro, gerent de la patronal de les entitats per la qualitat de l’atenció a les persones discapacitades; n’Elvira Jiménez presidenta d’Amadiba, estirant el carro de l’atenció de les persones discapacitades severes, ella també mare d’una d’elles. Totes són el motor d’un gran creixement dels serveis i de la qualitat d’aquests. 

I així només son les que jo hi he treballat i de les que m’en puc recordar quan faig aquest article. En conjunt- en hi ha moltes més de les esmentades. El conjunt és un mosaic tupit d’una societat civil viva, diversa i combativa, on les dones tenen un paper central i imprescindible. Reconèixer aquest lideratge no és només un acte de justícia, sinó també una manera d’entendre millor com es construeix, dia a dia, una societat més conscient, crítica i compromesa.

Aquest lideratge femení no és anecdòtic, sinó estructural. Respon a una manera de fer que prioritza el treball col·lectiu, la persistència i la proximitat amb el territori i la gent. En molts casos, aquestes dones han hagut de superar no només les dificultats pròpies de qualsevol activisme, sinó també les barreres afegides de gènere.