La Llotja i el seu entorn

Aquest any 2026, en fa sis-cents que Guillem Sagrera signà el contracte de continuació de les obres de construcció de la Llotja. Amb aquest motiu, s’ha organitzat el cicle de conferències Fent memòria del Consolat de Mar i de la Llotja de Palma, Història, Art i Patrimoni, dirigit per la doctora Tina Sabater, en què diferents especialistes rememorem la història d’aquest magnífic edifici.

La síntesi que aconseguí Sagrera a la Llotja de simplicitat i alhora complexitat és admirable i prou coneguda. Es tracta d’un edifici aïllat, d’un ordre precís, que conforma una gran sala rectangular coberta amb voltes de creueria suportades pels murs perimetrals i sis columnes helicoidals que neixen subtilment del paviment i s’eleven tot entroncant-se amb els arcs de les voltes de manera simple i directa, que les converteixen en un dels elements més singulars de l’edifici. La planta està rematada, a les seves quatre cantonades, per torres octogonals. A les façanes destaquen les torretes que marquen les voltes i on hi ha les gàrgoles que desguassen la coberta. Les finestres conopials obertes al cel que rematen l’edifici confereixen a la coberta un caràcter singular d’espai sense sostre de gran valor.

La gran qualitat de la pedra de Santanyí utilitzada per a la seva construcció ha permès que, malgrat els anys i les diferents circumstàncies que ha passat l’edifici, el seu estat de conservació sigui molt bo. Malauradament, no és així en els elements escultòrics, que per les agressions físiques i de la pol·lució requereixen una intervenció urgent de restauració.

Els treballs de rehabilitació duts a terme els anys 2008-2011 consistiren fonamentalment en la restauració integral de l’edifici, destacant la recuperació de la coberta original de Sagrera.

Durant les obres, l’ajuntament es va conscienciar de la necessitat d’adequar l’entorn de l’edifici, que presentava deficiències importantíssimes, no només de manteniment, sinó d’ordenació. Per aquest motiu, es va fer un estudi previ proposant una nova ordenació de l’entorn que dignificava la Llotja. Han passat quinze anys i encara no s’ha fet res.

En 2021, un grup d’arquitectes, historiadors, escriptors... encapçalat per l’arquitecte Antoni Alomar, preocupats per no haver-se actuat, vàrem elaborar una proposta d’ordenació que podria ser la base perquè l’ajuntament convoqués un concurs d’idees que resolgués l’ordenació d’aquest indret tan important per a la ciutat. Tampoc es va trobar la receptivitat adient. Queda constància d’aquesta preocupació a l’article de Climent Picornell 600 anys de la Llotja (H.O. 26.06.2021).

Som a 2026 i, a més de l’aniversari de la Llotja, s’acaba de reformar el Passeig Marítim, l’Autoritat Portuària ha convocat un concurs d’ordenació del Moll Vell i està pendent d’execució l’ordenació del contramoll Mollet, amb el nou Museu Marítim i l’esplanada de Sant Elm. Sembla que ara seria l’hora d’actuar a l’entorn de la Llotja.

Per això demanem a l’ajuntament, amb la col·laboració del Govern, que té al Consolat de Mar la Presidència, posin en marxa una actuació que permeti, com deia Antoni Alomar en el seu article de 19.02.2023 al D.M. «que la Llotja pugui lluir com el que és: un dels millors edificis del gòtic tardà i model per a la resta de llotges mediterrànies...».

Les fites més importants de la proposta de 2021 es podrien sintetitzar.

Respecte a mobilitat: Convertir en zona de vianants els carrers que envolten l’edifici i particularment el situat entre el Passeig Sagrera i la Llotja. Fer accessible el Jardí entre la Llotja i el Consolat de Mar a fi de poder envoltar l’edifici en continuïtat, que es podria tancar quan els actes protocol·laris de Presidència ho requerissin. Donar continuïtat a la secció del Passeig Marítim reformat amb 2+2 vials de circulació en comptes dels actuals. Igualment, donar espai i continuïtat al carril bici. Fer direcció única el vial de mar en sentit Est-Oest creant noves places d’aparcament i millorar la connexió de l’esplanada de la Llotja amb la mar.

Pel que fa a l’arbrat i enjardinament: eliminar tota la vegetació de la façana de mar de la Llotja, incloent-hi el ficus a l’altura de la plaça. Mantenir l’arbrat de palmeres del Passeig Sagrera. Completar les palmeres de la plaça. I la creació del «jardí secret» de tarongers entre la Llotja i el Consolat de Mar.

Altres qüestions ferien referència a: el paviment, que hauria de tenir continuïtat a tots els costats de l’edifici, a manera de gran esplanada i el tractament adequat de la il·luminació com a factor fonamental de la visió nocturna.

L’ordenació que es proposava pretenia, bàsicament, que l’edifici disposi de l’espai que permeti la seva contemplació a tot el seu envoltant sense obstacles, cosa que ara no és possible.

La Llotja s’ho mereix.