‘Cançó d’amor i de guerra’. El centenari

A partir de 1850 es començà a desenvolupar un tipus de teatre amb parts cantades i parlades que a Espanya s’anomenà sarsuela. En el nord d’Europa prengué diversos noms: opereta, music-hall... Fou l’inici de fomentar l’interès del gènere líric, quan l’òpera s’havia tornat representació d’unes elits socials molt determinades.

La sarsuela no és només un gènere en castellà, com molta de gent pensa. També sorgeix en català, basc i en gallec, per moure cultura i patrimoni de les diferents nacionalitats. A Catalunya, des del principi, es va crear una comissió al teatre Odeón per promoure la sarsuela catalana. És just mencionar també que el mallorquí Miquel Marquès (Esporles, 1843 –1918) fou compositor de sarsuela, a destacar

{"anchor-link":true}

(en castellà), estrenada el 7 de novembre de 1878 en el Teatre de la Zarzuela de Madrid.

Una de les sarsueles més destacades en català fou Cançó d’amor i de guerra. Es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez Valls. El text és d’en Lluís Capdevila i Víctor Mora. Sarsuela en dos actes que s’estrenà el 16 d’abril de l’any 1926 en el teatre Nou de Barcelona (Avinguda del Paral·lel), Ara fa cent anys, amb un èxit tal que en tres anys es feren més de dues mil representacions. Creada en plena dictadura d’en Primo de Rivera es titulà, inicialment, Els soldats de l’ideal. Però la situació política feu que l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch i en una reunió, presidida per ell mateix, els autors van decidir canviar el nom pel qual ara coneixem. De contingut revolucionari fou prohibida després de la Guerra Civil i durant la dictadura franquista. Ja sense censures, fou representada de nou en la dècada del 80, fent els papers principals de solistes, en el Liceu de Barcelona, Montserrat Caballé, Josep Carreras i Vicenç Sardinero.

L’acció es desenvolupa en una farga situada en un poble indeterminat del Vallespir, pròxim al Canigó, dins la Catalunya Nord francesa, a primers d’hivern de l’any 1793. Durant la Revolució Francesa, en la seva segona etapa, la de la Convenció Republicana. Quan els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l’oposició de la monarquia i de l’aristocràcia. Causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d’una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat.

La trama s’inicia el 30 de novembre, dia de Sant Andreu. Mestre Andreu és el propietari de la farga del poble, home benefactor i molt estimat a tota la comarca. Per això, en el dia del seu Sant tot el poble, forjadors, pastorets de les muntanyes i l’Avi Castellet, un vell pastor quasi cec que no es vol perdre cap any la festa, baixen a festejar mestre Andreu entregant-li presents i ofrenes.

L’argument de l’obra se centre en la història d’amor entre dos joves, l’Eloi i la Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni, ja que el fill del batle Ridau es proposa com a objectiu de maridar-se amb Francina costi el que costi.

Amb motiu del centenari de la seva estrena, un grup de cantants i cantaires de diferents cors, s’ha constituït com a «Grup de cançó d’amor i de guerra» i organitzar llur representació per retre homenatge a aquesta joia musical. Bona part d’aquest grup ja l’havia cantada en diverses ocasions. A Pollença, l’any 2009, sota la direcció de Rodrigo Hamu Quinteros – Rafael Nadal. A Llubí, l’any 2018, amb la direcció musical d’Irina Capriles. El 26 d’aquest mes s’ha de representar en el teatre de sa Teulera d’Andratx, amb direcció musical de Cristina Van Roy. El proper 6 de juny s’ha de fer a Muro i el 20 de juny una selecció de cançons i balades, en el claustre de Sant Domingo d’Inca. El passat 10 de maig de 2025 ja la representaren a Palma i és quan els organitzadors s’animaren a retre’n record i homenatge durant l’any del seu centenari d’estrena.

Suscríbete para seguir leyendo