Quan pedalar col·lapsa les carreteres de la Serra de Tramuntana

Cada Setmana Santa, amb l’arribada del bon temps, la Serra de Tramuntana torna a convertir-se en escenari d’un debat recurrent: la convivència entre el trànsit rodat i la presència massiva de ciclistes a les seves carreteres. No és un fenomen nou ni inesperat, però sí cada vegada més intens i visible.

Les vies de la Tramuntana compleixen una funció essencial per als residents, els serveis i l’activitat econòmica dels municipis de la serra. Alhora, són un reclam indiscutible per al cicloturisme, una activitat plenament legítima i alineada amb valors com la sostenibilitat i la vida saludable. El problema apareix quan, en determinades dates, la concentració de ciclistes supera la capacitat real d’unes infraestructures que no van ser concebudes per absorbir aquest volum de trànsit mixt.

Carreteres estretes, revolts tancats i vorals inexistents fan que la convivència esdevingui complexa. En alguns trams, l’avançament és difícil o impossible, es generen retencions i augmenta la tensió entre usuaris. No es tracta només d’una qüestió de paciència, sinó també de seguretat.

Plantejar aquesta realitat no implica qüestionar el ciclisme ni assenyalar cap col·lectiu. Implica, simplement, reconèixer que el model actual presenta límits evidents. La Serra de Tramuntana no és un espai exclusivament recreatiu: és un territori habitat, amb necessitats quotidianes de mobilitat que no poden quedar subordinades de manera sistemàtica a un ús intensiu i concentrat en el temps.

Potser ha arribat el moment de deixar de normalitzar aquesta situació com un mal inevitable de la temporada alta. Regular l’afluència en dates punta, millorar la senyalització, reforçar la corresponsabilitat entre conductors i ciclistes i estudiar solucions estructurals allà on sigui possible no hauria de ser vist com una amenaça, sinó com una oportunitat per millorar la convivència.

La Serra de Tramuntana és un patrimoni col·lectiu que mereix ser preservat amb criteris de sostenibilitat, però també amb sentit comú. Compatibilitzar usos no és una tasca senzilla, però continuar mirant cap a una altra banda tampoc és una opció.

Per això, urgeix repensar el model de gestió viària de la Serra de Tramuntana. No és una qüestió de triar entre ciclistes i conductors, sinó de trobar solucions que permetin la convivència. La Setmana Santa continuarà portant el debat, però la resposta hauria de ser una acció constructiva que respecti tots els agents implicats i preservi el patrimoni de la Serra per al futur.