Les «catetadas» del ministeri de Cultura

La presidenta de la comunitat de Madrid qualifica de «catetada» mostrar el Guernica de Pablo Picasso a Bilbao. Nota de l’autor: s’ha obviat la catalanització del qualificatiu perquè el Diccionari el tradueix en la seva primera entrada com a «taujà» i per res del món voldria ofendre als avantpassats de la meva mare. Reprenguem el fil. A mi em sembla una «catetada» que Isabel Díaz Ayuso consideri que tots els béns patrimonials rellevants s’han de mostrar a la capital que, segons ella, és «Espanya dintre d’Espanya». Si la grandiosa pintura es pot traslladar al País Basc o no és una decisió tècnica, si es parla del seu estat de conservació, i també política. Ernest Urtasun ha argumentat que els informes dels experts són negatius. Veurem si les raons polítiques tendran més força.

Però, emprant la paraula de la peculiar política madrilenya, el ministeri de Cultura comet massa «catetadas». La més recent té a veure amb el Museu de Mallorca. Des de 2009, les sales de prehistòria romanen tancades. Disset anys sense poder visitar les troballes ceràmiques trobades dins coves, talaiots o navetes. Més de sis mil dies sense l’opció de contemplar la meravellosa sala de bronzes, on es mostra, per exemple, el Mars Balearicus del santuari de Son Favar.

Sebastià Serra, en la seva condició de president de l’associació d’Amics del Museu, ha enviat una carta al ministre denunciant la «pèrdua significativa per a la difusió del nostre patrimoni històric i arqueològic, així com per a la funció educativa i social que ha de complir una institució com el museu», que representa el tancament de les sales. Sembla que el darrer entrebanc és la climatització, essencial per a la preservació d’aquest patrimoni, però que de cap de les maneres justifica tants d’anys d’incompetència. Veurem quants més en necessitaran.

Tenc davant meu un document de 8 de juliol de 1895 que es conserva a la secció de Son Curt de l’Arxiu d’Alaró. És una carta tramesa a Bartomeu Ferrà i reenviada a Pere Sampol en la qual el ministre de Foment comunica: «Habiéndose encontrado en Costig [sic] (Palma de Mallorca) [sic] varios bronces entre ellos tres que representan cabezas de toro de carácter arcaico […] S. M. el Rey (Alfons XIII) y en su nombre la Reina regente del Reino (Maria Cristina) ha tenido a bien que se adquieran dichos restos arqueológicos con destino al Museo Arqueológico Nacional». A continuació, es diu que es pagaran 3.500 pessetes a Juan Vallespir, propietari de Son Corró per les peces. La primera «catetada» és que amb doblers de tots es paguin béns que sempre acaben beneficiant a Madrid, igual que succeí amb el llegat de Joan Miró que acabà al Reina Sofía amb Javier Solana de ministre.

Pitjor és que quan entre 2008 i 2014 es tancà el museu madrileny es rebutjàs exposar-los a l’illa. «Val més que ningú les vegi, abans que les mostrin a Mallorca», degué enraonar el «cateto» ministerial, al·legant la fragilitat del bronze (?). El Consell tornà a demanar-los dijous. La resposta serà la de sempre. Tant se val qui governi a la capital que tot ho xucla.

Un altre exemple de «catetada» del ministeri de Cultura? Tot l’aparell administratiu ple de tècnics i alts funcionaris són incapaços de determinar quina part del Castell d’Alaró és propietat seva. Si haguessin fet aquesta feina tan senzilla, la històrica fortificació ja podria ser gestionada pel Consell i posar en marxa els imprescindibles treballs de restauració. Però a Madrid sembla que prefereixen que col·lapsi abans d’actuar amb eficàcia.

Així és Madrid. Així és l’estructura administrativa concentrada a la capital. Tan espanyola, espanyolíssima diria Ayuso, i tan lluny d’Espanya.