Ens poden dir «no te entiendo»? Sí!

Els ciutadans que utilitzam la nostra llengua pròpia, natural, ambiental i oficial, podem dir als residents que només ens parlin amb la cooficial castellana, «no t’entenc»? No!

Quan la constitució d’un estat atorga drets afavoridors als ciutadans d’una part nacional i, la qual cosa causa obligacions als d’altres nacionalitats estatals, no pot ser mai democràtica. És com si es fes una divisió de ciutadans i súbdits dins un estat plurinacional. Així és l’actual Constitució espanyola, feta amb motlo i evolució dels països d’àmbit castellà. Pretén i fomenta que tots ens considerem d’una única nació artificial (nació de nacions?) amb el nom genèric d’espanyols. La Constitució de 1987 ja és obsoleta. Es va elaborar just en sortir d’una llarga dictadura. Quan el nivell conceptual de política, en general, era molt minso. Definir-se nacionalista era quasi un pecat mortal, ara és un orgull i sentiment d’identitat. En els inicis l’atreviment era manifestar-se tímidament com a regionalistes. Segons la Constitució, hi pot haver diversitat de tipologies de ciutadans i residents a cada comunitat amb sentiments nacionals ben diferents. Uns amb més drets i privilegis i uns altres només amb obligacions.

Les diversitats lingüístiques nacionals són una de les qüestions discriminatòries. Obliga a tots els que legislativament són espanyols, de diferents nacionalitats, a conèixer, saber parlar i escriure en castellà. No imposa, però, per sort, l’obligació d’utilitzar-lo (fou un descuit?). Els nous residents castellanoparlants, que venen en gran quantitat, espanyols o estrangers, no tenen l’obligació ni de tan sols arribar, amb els anys, a entendre el català. Sens dubte els que han fet els estudis escolars obligatoris a la nostra terra, sí que en tenen l’obligació, encara que tenguin el dret de no voler-lo utilitzar.

El govern de PPVox, malgrat que siguin partits nacionalistes d’àmbit castellà, seguidors de l’aznarisme i del neofalangisme respectivament, tenen l’obligació legislativa de defensar el català, en lloc d’atacar-lo com fan. De l’Estatut d’Autonomia i de la llei de Normalització Lingüística podem sostreure els següents arguments: «La nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, Menorca, Ibiza i Formentera vol retre homenatge a tots els seus fills que, al llarg de tot el temps, llunyans i propers, han treballat per mantenir la identitat del nostre poble». «La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són elements vertebradors de la nostra identitat». «L’oficialitat de la llengua catalana es basa en un estatut de territorialitat, amb el propòsit de mantenir la primacia de cada llengua en el seu territori històric». «... el català com a vehicle, modern plurifuncional, clar, flexible i autònom i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a esser l’element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears». «Les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d’estudi i protecció sens perjudici de la unitat de l’idioma». «Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana». Tenim instruments d’obligat compliment per protegir llengua i identitat. Es fa el contrari.

L’incompliment de la legislació i d’anar-hi en contra, per part del Govern, ens porta a situacions de no gens bona convivència entre els ciutadans. De cada vegada hi ha més gent que no entenen el català o que no el volen entendre, encoratjats pel terrorisme lingüístic de PPVox. De cada dia hi ha més residents que et diuen que no et volen atendre si no els parles en castellà, que amb el dret constitucional que tenen no poden ser penalitzats.

L’increment dels que de bona fe no l’entenen és massa progressiu. Contínuament ens podem trobar amb multitud de fets i anècdotes. No fa molt a la plaça Pere Garau volia comprar un roser vermell. Qué, qué... No em vaig recordar com es deia en castellà, sort que una clienta en espera li va dir rojo. Cosa semblant em va passar a una carnisseria, on vaig demanar uns talls de ventresca, vaig tornar a tenir un lapsus, una clienta em va d’haver d’ajudar, panceta. Com això seguit seguit. Anam camí que no podrem parlar la nostra llengua a la nostra terra.