Palma no vol ser un femer

Senyor Martínez:

Des de la responsabilitat institucional, però també des de la preocupació profunda per la deriva que està prenent la nostra ciutat, li escric de manera oberta i davant tota la ciutadania, que mereix respostes per part del seu batle. Palma no pot continuar avançant cap a un model que la degrada, que la subordina i que la converteix en el que no hauria de ser, un espai on abocar els residus que ningú més no vol. En aquest sentit, pens que el seu silenci davant determinades decisions ni és menor ni és anecdòtic: és, en si mateix, una forma de governar. Cada vegada que vostè calla això suposa més pressió ambiental i territorial per a Palma. I la situació ens du al col·lapse com a ciutat.

Estam parlant, perquè quedi clar, de la importació de residus des d’Eivissa. També del projecte de planta de residus líquids perillosos al Moll de Sant Carles. D’una suma de decisions que, una darrere l’altra, apunten en la direcció de convertir Palma en el centre de les pitjors polítiques de residus. Davant tot això, que afecta els veïns, vostè no diu res. I això l’en fa responsable directe. Com a batle té l’obligació de defensar els interessos de la ciutat i dels veïns. De plantar cara quan el nostre patrimoni està en perill. De donar veu als ciutadans que veuen el seu entorn deteriorar-se sense que ningú faci res. De marcar línies vermelles. Però no hem vist cap reacció per part seva.

El que sí que podem constatar és que s’estén cada vegada més la sensació que Palma ho ha d’assumir tot. Que pot rebre residus de les altres illes sense cap debat públic. Que pot acollir infraestructures perilloses devora espais patrimonials de primer ordre. Que pot suportar una pressió creixent sense que el seu ajuntament aixequi la veu. I això, senyor batle, no és acceptable. No es tracta només d’una qüestió ambiental, tot i que ja seria greu. Es tracta d’un model de ciutat. D’una manera d’entendre el territori com un bé que s’ha de protegir. Es tracta de decidir si Palma ha de ser una ciutat pensada per a la vida quotidiana de la seva gent o un espai on s’aboquen els problemes que generats a altres indrets.

Perquè cada decisió presa té conseqüències. La importació de residus incrementa la pressió d’infraestructures ja saturades. Desincentiva el reciclatge i la reducció. I afecta barris i pobles concrets, com Son Sardina. El mateix passa amb la planta de residus perillosos de Sant Carles. En aquest cas, a més, estam parlant d’un entorn patrimonial i paisatgístic d’un gran valor. I per tant, d’un atemptat contra el patrimoni de la nostra ciutat. I, malgrat això, les seves úniques respostes són el silenci i la submissió.

Per això li deman que canviï d’actitud i que assumeixi el seu paper. Que faci el que s’espera d’un batle: defensar Palma i la seva gent, fins i tot quan això suposa discrepar del seu propi partit. Encara és a temps de rectificar. D’exigir la paralització del projecte de Sant Carles. D’aturar la importació de residus d’Eivissa. De fer sentir la veu de Palma on es prenen les decisions que l’afecten.

Per fer-ho, primer ha de rompre el silenci. Palma no ha de ser el femer de les Balears. No ha de ser el lloc on tot val. No ha de ser una ciutat resignada. Com a portaveu de MÉS per Palma, però també com a ciutadana compromesa amb aquesta ciutat, no deixaré de dir-ho. La pregunta, senyor batle, és si vostè està disposat a escoltar-ho -i, sobretot, a actuar.