Carta als mercaders de la mort

S’allarguen els dies en què contemplam estupefactes i amb dolor l’espectacle de la mort de persones i la desfeta de pobles en les guerres en curs. Tenia raó el papa Francesc quan deia que «la guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota enfront de les forces del mal...» (Fratelli tutti, 261). També m’unesc al papa Lleó XIV, qui acaba de dir: «En nom dels cristians d’Orient Mitjà i de totes les dones i els homes de bona voluntat, faig una crida als responsables d’aquest conflicte, que s’aturi el foc! La violència mai conduirà a la justícia, a l’estabilitat i la pau entre els pobles».

Em faig ressò i m’identific totalment amb la {"anchor-link":true} que acaba d’escriure el cardenal de Nàpols, Mimmo Battaglia, dirigida als responsables de la guerra. M’hauria agradat publicar-la sencera, però l’extensió permesa no dona per a més, Llegiu-la aquests dies de Passió. Ara, només uns breus fragments:

«Als mercaders de la mort, a vosaltres que feis negocis amb la sang dels homes, a vosaltres que comptau els beneficis mentre les mares compten els fills, a vosaltres dirigesc paraules que neixen de la ferida. Us escric des d’aquesta terra que tremola sota els passos dels pobres, sota el plor dels infants, sota el silenci dels innocents, sota el soroll ferotge de les armes que heu construït, venut, beneït des del vostre cinisme. Us escric mentre el món sembla haver après de nou el llenguatge de Caín: «som potser jo el guardià del meu germà?» I, en canvi, sí, ho som tots. I vosaltres, més que d’altres, perquè heu escollit no tan sols de girar la mirada, sinó de treure profit de la ferida del germà».

«Hi ha nits, en què la humanitat sembla perdre’s. Nits llargues, on el cel no consola i la terra no retorna sinó runes. I, tanmateix, l’Evangeli continua obstinant-se... Com podeu dormir sabent que darrere cada contracte hi ha una carn oberta, darrere cada signatura hi ha una escola buida, un hospital enderrocat, un rostre esborrat? Com podeu anomenar «mercat» allò que, davant Déu, té el nom més simple i més terrible: pecat?...

No us parl com a jutge. Us parl com a home i com a pastor. Com a creient ferit per la ferocitat dels temps. Com a bisbe que sent en les entranyes el crit de Crist encara crucificat en els pobles humiliats, en les ciutats devastades, en els cossos sense nom que el mar retorna i la guerra amaga. El Crucificat avui té els ulls espaordits dels infants, la set dels refugiats, la por dels vells, el tremolor de qui ja no té casa ni tan sols una llengua per explicar el dolor... Us deman, idò, que us convertiu..., que significa reconèixer que la vida humana és sagrada, o deixarà de ser humana».

«Us escric perquè fins i tot per a vosaltres existeix un camí. Déu no deixa de tocar ni a les portes més blindades. També per a vosaltres hi ha un Divendres Sant que pot obrir-se a la Pasqua. Però heu de baixar dels pedestals del poder... Heu de tornar a ser persones... Jo somiï el dia en què l’enginy i els capitals seran invertits per curar, educar, reconstruir, acollir... Quant dolor ha d’atravessar encara la història perquè comprengueu que estau traficant no amb mercaderies, sinó amb fills, amb mares, amb rostres, amb carn estimada per Déu?».

«Aturau-vos i escoltau Crist, desarmat», que continua dient: «Benaventurats els artífexs de la pau... El món necessita mans que alcin, no mans que armin. Necessita profetes, no mercaders. Nosaltres, l’Església de l’Evangeli no callarà per fidelitat, per obediència a Crist, perquè coneixem el valor infinit de cada vida. A vosaltres, mercaders de la mort, dic la darrera paraula com a súplica: retornau el respir, retornau els fills a les mares, els pares a les cases, els somnis a la terra. Retornau-vos a la vostra humanitat. La pau us jutjarà. Però, si ho voleu, la pau encara podrà salvar-vos. Amb dolor, amb esperança, amb l’Evangeli entre les mans».