Quan les institucions no estan a l’alçada, hi perden els més vulnerables

El PP ha convertit el desallotjament de l’antiga presó de Palma en una mera una operació urbanística. Les persones que hi viuen importen poc. La preocupació real dels equips de govern de Palma i del Consell de Mallorca no va per la seguretat de les persones que hi malviuen. Ni tan sols per la dels veïnats de l’immoble. Però sobretot, és el reflex d’una manera xereca d’entendre les polítiques públiques: arribar tard, actuar amb presses, amb interessos espuris i especulatius i deixar que l’atenció de les persones vulnerables recaigui en la feina de les entitats socials, que es veuen en l’obligació d’arribar a cobrir allò que les administracions de PP-Vox no ha volgut o no ha sabut afrontar.

A la presó vella de Palma hi viuen més de 200 persones sense cap alternativa de l’habitatge real. Moltes tenen feina, tenen ingressos, però des que governa PPVOX els preus de l’habitatge s’han tornat inassumibles, els sous no pugen i no hi ha cap escut social. Una vegada més es culpa les persones mentre qui governa es permet el luxe de no assumir la seva responsabilitat: governar per a tothom, també és governar per a les persones en situació de vulnerabilitat.

Al recent ple del Consell de Mallorca vàrem demanar al president de l’IMAS, responsable de les polítiques socials, quin era el seu pla per a les persones que malviuen a l’espai de l’antiga presó de Palma. La resposta, com era d’esperar, va ser penosa: cap mesura extraordinària per fer front a aquesta allau de persones amb demandes de reallotjament digna. Cap iniciativa. Res de res.

I el més vergonyós va ser veure com el PP converteix els desnonats en responsables de la seva mateixa situació de desatenció. Diu Guillermo Sánchez que cap persona afectada no ha sol·licitat cap habitatge temporal ni cap ajuda. Ell, des del confort del seu despatx, no ha estat capaç de posar ni un habitatge més ni una nova ajuda d’emergència. No hi ha cap proposta seriosa, no hi ha cap solució en ferm. L’IMAS se’n renta les mans.

És molt cínic responsabilitzar a les persones vulnerables de la seva pròpia vulnerabilitat. Es veu que els pobres són pobres perquè volen. Quan al PP se li presenta de cara la pobresa econòmica, mira cap a una altra banda.

Davant del mutisme de l’IMAS, ha de ser el coratge de les entitats del tercer sector les que prenen les regnes de la situació. L’Ajuntament de Palma ha demanat la implicació activa d’entitats socials i fins i tot ha fet una crida perquè ajudin a trobar allotjament per a les persones afectades.

S’ha de tenir molt poc sentit de servei públic perquè des de l’IMAS o de l’Ajuntament de Palma es carregui el pes de les accions d’urgència per atendre el col·lectiu de persones desnonades de la presó vella de Palma sobre les entitats del tercer sector. Entitats que han donat la mà, perquè pensen en les persones i no en interessos individuals ni polítics.

Les entitats socials no tenen parc d’habitatge. No gestionen polítiques públiques. No disposen de pressupostos ni d’estructures institucionals per garantir drets bàsics. Sempre hi són, acompanyen persones, atenen emergències socials i sostenen una xarxa de suport que les administracions haurien d’haver garantit en primera opció.

La paradoxa és evident: mentre les administracions activen dispositius policials per executar el desallotjament, són les entitats i els moviments socials qui continuen al costat de les persones afectades.

En el cas de l’antiga presó, el risc és clar: que el desallotjament acabi convertint-se simplement en un desplaçament de la pobresa. Treure la gent d’un edifici sense garantir una alternativa digna no resol el problema. Només el mou d’un lloc a un altre. Els edificis es poden buidar en pocs dies. Però la dignitat i la responsabilitat política davant d’un cas d’emergència humanitària, no es poden desallotjar.