Del cosplay als therians, passant pels fursuiters

Quan es va fer famosa entre nosaltres la sèrie The Big Bang Theory, els protagonistes masculins principals de la comèdia (Sheldon, Leonard, Howard i Rajesh) eren assidus fanàtics de la Comic-Con, una mena d’aplec anual relacionat amb el món del còmic, situat en el Centre de Convencions de San Diego, al sud de Califòrnia i que durava tres dies, on la gent anava disfressada del seu heroi preferit en l’àmbit, preferentment, de la ciència-ficció, però que més endavant s’estendrà a altres gèneres d’entreteniment. Aquestes convencions començaren a fer-se conegudes arreu del món a partir dels anys setanta del segle vint i, amb el temps, molts països prengueren nota del seu desplegament lúdic. A l’Estat espanyol, concretament a Andalusia, se celebra el ‘Mangafest’, que enguany tindrà lloc entre els dies 20 i 21 de juny a Sevilla, que inclou diversos esdeveniments, estands, concursos, celebracions, videojocs i còmics, cosplay i altres. Pràcticament ja han venut totes les entrades. Cal dir que l’èxit d’aquestes trobades augmenta any rere any, amb la capacitat d’introduir modalitats noves. Pot ser, per exemple, que ens trobem persones que es disfressen d’algun dels personatges de Star Wars de George Lucas en el dia de l’estrena d’una de les seves pel·lícules.

Pel que fa al cosplay, és quelcom semblant al Comic-Con, però a la japonesa, que consisteix a imitar un personatge de ficció del gènere manga, anime o videojoc del món japonès. I no simplement això, va més enllà de qualsevol moda del moment, el que volen realment és emular el mateix personatge que estan caracteritzant amb les seves virtuts i defectes. Fins i tot, hi ha qui es disfressa del sexe oposat (crossplay).

No fa gaire, han sorgit els anomenats ‘therians’, un fenomen de la joventut actual que ha revolucionat les xarxes socials i les plataformes digitals, especialment TikTok amb llurs escenificacions mode animal, sovint creades o modificades per la mateixa IA. No és un moviment nou, sembla que ve de l’última dècada del segle passat, on la persona s’identifica amb les qualitats d’un animal concret amb la utilització de màscares o altres accessoris que el representi. Ells mateixos parlen d’una identitat que no es dona en el nivell físic, sinó més aviat en l’espiritual, connexió interior amb l’animal amb el qual et sents emparentat d’alguna manera. El fet és que s’ha estès com la pólvora fins al punt de crear certa curiositat que va més enllà de la simple anècdota o senzillament és un moviment de distracció davant els greus problemes que assetgen la nostra societat. Sembla que hi ha hagut trobades de ‘therians’ a Madrid i a Barcelona, aixecant molta polseguera i, segurament, amb el temps s’anirà ampliant a altres ciutats. He sentit dir que un ‘therian’ donava diners a la persona que volgués passejar-lo amb una corretja, perquè ell s’identificava amb un ca. Si non é vero, è ben trovato. La diferència amb el cosplay és que no és únicament una disfressa on s’imita un personatge fictici, és molt més que això, és identitat, que forma part de la seva personalitat. Ara bé, no tothom es pren això de manera seriosa, alguns tan sols juguen a ser un animal per a divertir-se.

Mentrestant, des de la psicologia, se’ns parla d’una generació que es troba desconnectada, perduda i que cerca el seu lloc en el món a través de les seves pròpies característiques, i ho fa a través del món digital i les xarxes socials. Per ventura, és una manera de cridar l’atenció; però, quina manera, no? Els psicòlegs adverteixen que si es perd el contacte amb la realitat, aleshores pot esdevenir un cas patològic de salut mental. Entre uns i altres, a l’entremig, un altre terme, els ‘fursuiters’, persones que es disfressen d’animals antropomòrfics, molt semblant a les mascotes que s’exhibeixen en encontres esportius, camps de futbol, bàsquet, etc., que pot cobrir una part del cos, com pot ser el cap, o el cos sencer. També tenen les seves convencions pròpies que celebren regularment. En fi, totes aquestes tendències són qualificades de subcultures, atès que tenen característiques pròpies, siguin uns valors, comportaments o una estètica i interessos comuns que transcendeixen la realitat física. Potser, en aquests esdeveniments, hi ha la necessitat d’espiritualitat davant d’un món buit de referents o adulterats.

Un últim matís que té a veure amb les característiques dels déus egipcis que són reproduïts amb cap d’animal, xacal, brau, falcó, ibis o moltó, entre altres. El ba (l’ànima) és un dels trets que defineixen la personalitat i s’interpretava com la facultat de l’ésser humà per assumir una forma, una aparença visible, que només posseïen els difunts i els déus. Probablement, és la relació entre dos mons, el real i l’imaginari, el passat i el futur, la nit i el dia, els déus i la humanitat. De bell antuvi, el ba era simbolitzat com una au camallarga i també en forma d’ocell amb cap humà. Això no significa la seva adoració, però sí el reconeixement d’una alteritat essencial i pregona o una comprensió de les qualitats arquetípiques dels éssers vius (manifesten una naturalesa enigmàtica, una entitat viva). L’origen d’aquest culte amb què els animals desenvolupen un paper inhabitual resta més enllà de la nostra comprensió i mai sabrem del tot com alguns d’aquests déus arribaren a associar-se de debò amb certs animals. Tal vegada això no ho saben els que es diuen a si mateixos ‘therians’.